Acompassat

Un relat de: Becki

Una alenada d'aire fresc m'omple els pulmons, agraïnt un nou dia, besant cada raig de llum que entra per la finestra.

A fora fa fred, que ja tocava… I el meu cor sembla que estigui acompassat amb la estació en què ens trobem. Humit i ressec alhora, de tants canvis sobtats i tantes indulgències.

No sé cap a on em dirigeixo, hauré de consultar els ocells que migren cap a d'altres indrets, potser ells em podran guiar… De ben segur a indrets més càlids…

Però, de fet, tant sols aspiro a la tranquilitat i sentiments indòmits, realitat i esperança… I no sé si això és només fantasia o existeix en algún lloc. Creus que m'hi pots acompanyar?

Comentaris

  • A tots ens passa...[Ofensiu]
    Anagnost | 13-04-2007 | Valoració: 9

    Molt sovint intentam esbrinar cap on ens dirigim, sense tenir-ho molt clar. Crec que és important, com tu mateixa indiques, no perdre de vista la realitat, que és la que és, però tampoc renunciar a l'esperança, que no és altra cosa que treballar perquè loes coses siguin millors. Et continuaré llegint.

  • L'aire fresc[Ofensiu]
    Melcior | 14-01-2007

    sempre és benvingut ,el teu cor és semblant als altres,positiu es l'optimisme ,pocs saben on es dirigeixen ,la tranquilitat i la fantasia son encara assequibles al esser humà.
    Endavant.

l´Autor

Foto de perfil de Becki

Becki

13 Relats

27 Comentaris

15125 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer l'any 1976 a Terrassa i, des de ben petita, vaig saber que em dedicaria a escriure...

La meva dèria es va convertir en passió i vaig estudiar periodisme per, si més no, intentar pulir detalls d'escriptura i aprendre a expressar tot allò que duia dins meu.

Espero que el meu esforç hagi valgut la pena i que les meves lletres us facin gaudir de bocins de vida, que són els que m'esperonen a seguir endavant...

Gràcies, "família"!!!

Un petó a tots!