Cercador
Acompassat
Un relat de: BeckiUna alenada d'aire fresc m'omple els pulmons, agraïnt un nou dia, besant cada raig de llum que entra per la finestra.
A fora fa fred, que ja tocava I el meu cor sembla que estigui acompassat amb la estació en què ens trobem. Humit i ressec alhora, de tants canvis sobtats i tantes indulgències.
No sé cap a on em dirigeixo, hauré de consultar els ocells que migren cap a d'altres indrets, potser ells em podran guiar De ben segur a indrets més càlids
Però, de fet, tant sols aspiro a la tranquilitat i sentiments indòmits, realitat i esperança I no sé si això és només fantasia o existeix en algún lloc. Creus que m'hi pots acompanyar?
Comentaris
-
A tots ens passa...[Ofensiu]Anagnost | 13-04-2007 | Valoració: 9
Molt sovint intentam esbrinar cap on ens dirigim, sense tenir-ho molt clar. Crec que és important, com tu mateixa indiques, no perdre de vista la realitat, que és la que és, però tampoc renunciar a l'esperança, que no és altra cosa que treballar perquè loes coses siguin millors. Et continuaré llegint.
-
L'aire fresc[Ofensiu]Melcior | 14-01-2007
sempre és benvingut ,el teu cor és semblant als altres,positiu es l'optimisme ,pocs saben on es dirigeixen ,la tranquilitat i la fantasia son encara assequibles al esser humà.
Endavant.
l´Autor
13 Relats
27 Comentaris
15125 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Vaig néixer l'any 1976 a Terrassa i, des de ben petita, vaig saber que em dedicaria a escriure...La meva dèria es va convertir en passió i vaig estudiar periodisme per, si més no, intentar pulir detalls d'escriptura i aprendre a expressar tot allò que duia dins meu.
Espero que el meu esforç hagi valgut la pena i que les meves lletres us facin gaudir de bocins de vida, que són els que m'esperonen a seguir endavant...
Gràcies, "família"!!!
Un petó a tots!