Accions i reaccions

Un relat de: Mercè Bellfort

Accions i reaccions


Per primer cop a la història em trobo que no hi ha ningú a la sala d'espera. Que estrany! Truco a la porta de la consulta del doctor i no sento l'habitual resposta:
-"Endavant, ja pot passar"
Torno a trucar una mica més fort, espero uns segons i… res de res. Sense tenir-ho massa clar agafo la maneta del pany i obro lentament la porta. Trec el cap amb prudència per veure si el doctor està assegut, com sempre, a la butaca del seu despatx. Ni rastre. M'adreço a la llitera, sorpresa per un enorme embalum cobert amb un llençol blanc. No sé què fer. El toco? El crido pel seu nom? Amb el cor encongit opto per la segona opció.
-"Doctor Volat? Doctor Volat?"- dic amb un filet de veu.
Es destapa de cop i s'incorpora amb una energia que em deixa astorada. De sobte, s'aixeca i s'asseu a la butaca. Badalla, es refrega els ulls i es repentina els cabells amb els seus enormes dits. Ho fa moltes vegades,compulsivament. A continuació comença a parpellejar sense contenció. Els seus ulls esdevenen com uns focus intermitents que no cessen. S'afluixa el nus de la corbata estirant el coll de forma descontrolada brandant el cap a un i altre costat a una velocitat esfereïdora. Engega l'ordinador prement cinc cops seguits el botó mentre esbufega com un llebrer que acaba de guanyar una cursa. Fetes aquestes excepcionals operacions em pregunta:
-"Què tal, senyora Bruna, com es troba?"
En aquells moments no sé què dir, precisament porto uns dies una mica espessa i atabalada. Tot i així, donada la confiança mútua que ens tenim, m'atreveixo a contestar-li:
-"Ara com ara, crec que estic en condicions de dir-li que molt millor que vostè, doctor Volat" i perdoni'm l'atreviment.
-Hahahaha!- s'esplaia amb un riure embogit. Tot seguit em mostra un llibre d'en Mariano José de Larra i amb el seu llarg índex m'assenyala insistentment el títol: "Vuelva usted mañana"
-"Demà?"- em qüestiono. Déu meu, qui dels dos està més volat! M'acomiado d'ell amb un breu gest i surto al carrer fent-me la següent pregunta:
-Li dóno una segona oportunitat? Al cap i a la fi un mal dia el pot tenir tothom. No sé, no sé… Ben mirat m'ha recomanat una excel·lent lectura per agafar ràpidament el son aquesta nit. Què més puc demanar? Sí…hi tornaré. Demà serà un altre dia.



Comentaris

  • Vols llegir les tres parts d'aquest relat?[Ofensiu]
    REPTE CLÀSSIC | 14-07-2009

    Aquesta és la primera de les tres parts d'un relat conjunt, si vols llegir les altres dues, clica els següents enllaços:

    ·SEGONA: Accions i reaccions (segona i darrera part) de Mercè Bellfort

    ·TERCERA: Peatge (Dr. Volat) de rnbonet

  • Un metge singular...[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 24-04-2009 | Valoració: 10

    He llegit un dels teus relats i m'ha agradat. Ho trobo divertit, i tinc que dir-te que metges com aquest hi ha algún que si sembla. Ahir vaig tenir el plaer de coneixe't. T'ha afegeixo als preferits.
    Rafel

  • Original i molt[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-04-2009 | Valoració: 10

    adient per llegir en temps de crisi! M'has alegrat el dia amb aquesta lectura desenfadada!

  • Molt divertit...[Ofensiu]
    Calderer | 07-04-2009


    ...li donarà una segona oportunitat? Hi haurà una segona part?

    Molt ben escrit especialment les frases on el metge es lleva d'una revolada, badalla...ho he visualitzat molt bé.

    Lluís

  • Puc fer una pregunta?[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 06-04-2009 | Valoració: 10

    Puc fer una pregunta?
    La senyora es diu Bruna... perquè està una mica "de color" amb el doctor... Volat?
    Gràcies per escriure... i per la resposta.
    - Joan -

  • ...Gracies...[Ofensiu]
    jos monts | 02-04-2009 | Valoració: 10

    Bon relat
    Comprenc aquest doctor Volat, pot ser que hagi tingut una mala nit, una urgència de matinada, o simplement que volia fer una cabussada, i tu vas i al despertes al mateix temps que li fas un espant.
    Amb lo bé que s'està dormita en la camil·la del consultori.
    No em desperteu que m'envaeix a estirar un roto.
    Psssssssssss.

  • Doctor Volat?[Ofensiu]
    nuriagau | 02-04-2009 | Valoració: 10

    Aquest cop, suposo que el meu pare també et comentarà si has triat el nom del metge a consciència (doctor volat).

    Ens has ofert un altre dels teus relats breus que, malgrat expliquin fets banals i quotidians, els emboliques amb una originalitat sorprenent.

    Et seguiré llegint!

    Núria

  • Intrigant i curiós relat![Ofensiu]
    brins | 30-03-2009 | Valoració: 10

    He fet una lectura ràpida i no he pogut saber què li passava al doctor Volat. L´he tornat a llegir i, pobra de mi, tampoc no me n´he assabentat, però el que sí que he entès és el dubte de la protagonista, un dubte que ens fem molt sovint quan algú ens decep amb la seva actitud. Crec que li hauria de donar una segona oportunitat, tothom la mereix.

    Com sempre, m´ha encantat el teu relat.Mercè.

    Una forta abraçada,

    Pilar

  • Sobre les segones i terceres oportunitats[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-03-2009 | Valoració: 10

    Bé, "donada la confiança mútua que ens tenim", estimada Mercè, després de menjar calçots colze amb colze i comentar-nos un bon grapat de relats, m'atreveixo a dir-te que tothom es mereix, al menys, una segona oportunitat!
    Una tercera, ja és una qüestió més complicada, que depèn de moltes circumstàncies i deixo a la consideració de cadascú... però com que coincideixo amb allò de què "un mal dia el pot tenir tothom", crec que, al menys, una segona es pot oferir sense dubtar massa!

    Dit això, t'he de confessar que em quedo tota intrigada: Em diràs, si et plau, com li va anar a la senyora Bruna al dia següent?
    No em deixis amb els dubtes!

    Mentre espero la teva crònica, t'envio una abraçada florida,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: