Acció!

Un relat de: Txell Pellicer

Prou de somiar desperta!
No puc continuar aquí asseguda, d'aquesta manera!
Em decideixo per passar a l'acció: m'aixeco i sense mirar ningú, vaig directa cap al lavabo, entro, tanco la porta i m'examino al mirallet: estic vermella, tinc les galtes enceses i els ulls brillants... això em fa pensar en tu, que sempre em deies que se'm notaven les ganes en la lluentor que desprenien les meves ninetes i l'escalfor de la meva carona... això va ser quan et vaig preguntar com és que sempre endevinaves el moment per apropar-te, com encertaves el meu desig de ple... això va ser fa temps, força temps, quan a penes t'olorava ja mullava les calces... ara les tinc mullades! La meva mà dreta s'ha ficat dins la calça, entre les cames obertes; el meu dit del mig va obrint-se pas entre la carn calenta i humida; el meu palmell troba la humitat que em delata.
Eh, eh!! Que faig aquí fora, amb la mà dins la roba??
Hauria s'entrar on diu "Senyores", perquè aquest petit espai és comú als dos lavabos i no té tanca a la porta: qualsevol pot obrir i trobar-me en una postura difícil de dissimular...
Com si fos obra de màgia, el fet de pensar que algú pot entrar sembla convocar-ho i mentre miro la porta, gira la maneta i la fullola comença a moure's... no puc apartar la vista de la fusta, no tinc temps més que per empassar saliva... en la meva ment, la idea de què tindria d'amagar-me o canviar de postura s'encén i s'apaga com un neó, però les neurones no tenen prou temps d'enviar una ordre coherent a les meves cames, que semblen clavades al terra com el meu palmell al meu pubis, com els meus ulls a la porta, que s'obre inexorablement...
S'esmuny un cos prim per l'espai que es crea i un somriure se'm presenta davant i uns ulls foscos es claven en els meus i després, molt i molt lentament, em recorren el perfil del cos i s'aturen allà on el meu braç s'introdueix en la meva intimitat: el somriure s'amplia i els ulls llampeguen.
Passa un moment que sembla etern i després una veu enriallada em murmura:
- Em tenies preocupada...
I davant la meva expressió estorada continua:
- Estaves tan neguitosa, allà afora... tan acalorada.. i m'ha semblat que potser necessitaves ajuda... així que aquí em tens, disposada a ajudar-te... si puc... si vols...
Jo soc incapaç de dir res ara mateix, res en absolut, res encara que m'anés la vida, només puc mirar-la... i sentir-la a prop, molt a prop...
- Entre dones, cal ajudar-se, no creus?- afegeix.
I se m'acuden tantes coses a dir al mateix temps que no em surt cap so de la boca, però un somriure se m'escampa entre les orelles i de sota el nas comença a sortir una cataracta de rialles que em sacsegen, m'acaloren, em fan mig plorar amb aigua als ulls però sense llàgrimes... La meva visitant desconeguda s'afegeix i totes dues compartim aquell moment íntim, absurd, ridícul, deliciós, divertit, estrafolari, tan femení que no si cap home ho podria entendre.... potser algú de molt especial...
Però, ara com ara, aquell instant és nostre i només nostre!

Comentaris

  • Dons...............[Ofensiu]
    Naiade | 20-06-2007 | Valoració: 10


    Feia dies que no em passava pels teus relats i he optat per "Acció" bona tria.
    Els teus relats son divertits, desinhibits, m'agrada la teva franquesa i aquest punt picaro, que em fa esbossar un somriure. Imagino que deus ser igual a la vida real.

    Una abraçada

    Naiade

  • Endavant![Ofensiu]
    Unaquimera | 30-09-2006 | Valoració: 10

    Em sembla bé que ara com ara tinguis prou de somniar desperta... els resultats de la teva posta en acció m'han agradat molt!

    Continues marcant un bon ritme en la teva narració i mantens el nivell d'excitació sense caure en excessos; tal com ja et vaig dir, no crec que hagis arribat a l'abús, ni del tema ni de la situació. El clima ben recreat.
    Portes bé la trama i deixes a la lectora amb ganes de "saber" més... continuarà? Així ho espero, ferventment!

    Entre tant, t'envio una abraçada molt femenina i enriallada,
    Unaquimera

  • Hola![Ofensiu]
    gypsy | 28-09-2006 | Valoració: 10


    Gràcies pel teu comentari i per la teva lectura.

    llegint aquest relat et dono la raó en que de vegades no cal dir res, hi ha silencis molt eloqüents. El món de les emocions i dels sentits requereix poques paraules. Un llenguatge paral.lel es desenvolupa com per art de màgia.

    M'agrada el teu relat, el "en vé de gust", que s'hi respira i la manca de prejudicis que per a mi esdevé fantàstic.

    preciosajaveusquejotbesticemmanilladaaaatuuuude
    formaabsolutelyhard.

    Iloveyou!

    gyps

  • Em sembla...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-09-2006

    ...que tenim coses comunes, en la temàtica i el tractament de les nostres històries.
    (He fet una ullada per LAPELL, alguna vegada. Fins i tot crec haver-te deixat qualque comentari).
    Continuaré fent-ho.
    Molta salut i molta rebolica!

  • gràcies[Ofensiu]
    jaumesb | 28-09-2006 | Valoració: 10

    per entrar a la meva poesia
    em costa llegir prosa, he donat una ullada a la teva, pens que està bé, que tens una bona base
    un camp molt fèrtil, no deixis de mimar-lo

  • i tanta accio![Ofensiu]
    Carnestoltes06 | 26-09-2006 | Valoració: 10

    insinuacions més que realitat,
    records més que fets,
    tot barrejat resulta intens
    i demana continuació!
    Carn

  • entre...[Ofensiu]
    Capdelin | 23-09-2006 | Valoració: 10

    cames ardents i dits urgents i erotisme intens i iniciacions improvisades de lesbianisme suau i innocent... hi ha en el teu relat, al fons, un no sé què que enlloc de cremar-me i excitar-me com a lector participatiu, em fa somriure... hi veig una tènue pinzellada d'humor difuminat: potser és la situació, o els detalls o l'escenografia...
    M'ha encantat el teu estil i... he somrigut, enganxat al teu relat.
    Una abraçada, sense tancar la porta je je...

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Txell Pellicer

Txell Pellicer

7 Relats

70 Comentaris

15986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer, fa anys, amb la pell calenta.

_Després, la pell es va quedar freda_

""La pell freda és aquesta membrana, filtre o mediació que hem interposat amb les coses: aquesta pell de monstres que ens creix i ( com la sang ) es fa freda per no fer-nos massa sensibles a la realitat. És la pell que ens torna indemnes, resistents als estrips del món."" Anna Romero dixit.

_La pell freda és un malson_

""Mai no som infinitament lluny d'aquells que odiem. Per la mateixa raó podriem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells que estimem."" S. Piñol escriu.

_La vida avança, la biografia s'allarga i la pell a poc a poc s'escalfa_

""Quin misteri de pell!
Quin univers, tocar-te!""


lapellcalenta@hotmail.com


R en Cadena

"La gitaneta gypsy em va encadenar i jo he passat la cadena a Sisquatre i a Simon"

(descobreix què és "R en Cadena")