accident domèstic

Un relat de: Capdelin

Ja no puc caminar descalç
per la casa,

la meva vida s'ha caigut
del prestatge

i ha omplert el terra
de vidres.


Avui,

avui millor no aixecar-me
... del llit.

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    annah | 29-09-2005 | Valoració: 10

    Petit, però intens, dolç, delicat i real, ja que tothom a vegades té dies d'aquests. Dies en que creus que és millor no aixecar-se... però encara que costi val més fer-ho, recullir els vidres i sortir a pasejar, que l'aire ens toqui i comprar una vida nova. I, col·locar-la al lloc de l'altre, a la prestatgeria.

    M'agrada mol, de debò, com tots els que escrius!

    Un petonàs... segueix escribint sempre!


    Anna

  • Per què...[Ofensiu]
    Pluja | 27-09-2005

    no caminar sobre els vidres que han deixat la nostra existència?
    Potser el dolor que ens causarà la nostra pròpia vida farà adonar-nos del mal que estem casusant amb aquesta a altres persones...

    Potser...

  • Sí...[Ofensiu]
    tramuntana | 27-09-2005

    De vegades succeeixen aquest tipus d'accidents. Ens passa a tots!! ´Suposo...que així és la vida... M'agrada molt aquest final tan clar.
    - avui millor no aixecar-me
    ... del llit.-
    T'has anat deslliçant sobre les lletres fins a arribar als últims versos, els més importants. Bé, felicitats de nou per aquest poema tan bo, noi! Petonets!!

    laura^^

  • dies d'aquests...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 27-09-2005

    en tenim tots, no!?
    a vegades tallen, els vidres... però a vegades reflecteixen allò que cal, perquè els trepitjem, i sense saber com, no tallar-nos, sinó destruir-los i convertir-los en pols.....

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1301625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )