acceptem-nos tal com som

Un relat de: Marc Freixas

puc arribar a penetrar per espais incerts de la memòria

-allà on ningú ha arribat mai-

no puc sortir d'aquell laberint imaginari d'una ment abstracta

-potser vas ser tu qui m'hi va fer entrar-

tinc borratxeres desenfrenades de felicitat somiadora

-?--- interrogants que em faig, respostes que tinc...

preguntes difícils,
comentaris senzills,
explicacions contundents

( desil·lusions sentimentals )

poètica irrepetible,
repetició de sensacions,
al·lucinació literària excepcional


composició dels versos llargs,
mitjans

i curts


t'imagines poder somriure dintre del propi plor?

treure l'abstracció de la pròpia abstracció?

sents com bateguen els cors dels ocells?
les ales?
els ulls?

tacaries la vida amb una gota de vi?

espurnejaries el somriure amb la nineta dels teus ulls?

l'estimaries a ell si ell t'ho demanés?

l'estimaries a ell si ella t'ho demanés?

l'estimaries a ella si ella t'ho demanés?

l'estimaries a ella si ell t'ho demanés?

si ell t'estima... accepta'l
si ella t'estima... accepta'la

no és tan complicat

només hem de deixar-nos endur per allò que som

Comentaris

  • Jo m'accepto tal com sóc[Ofensiu]
    boigboig | 18-07-2005

    i també tal com són els altres, però no per què algú m'estimi l'he d'estimar. Home o dona o gos.
    Moltes imatges interesants, si. Llibertat absoluta per a dir el que vols. Perfecte. Però, que vols dir?
    Llibertat de pensament, llibertat de sentiment. Ara sentirè que no sento. I em remourè del que està bé i del que no.
    Fem més el BOIG. I cremem en la fogera tot el que és vell i tot el que es nou.

  • Hola Marc![Ofensiu]
    ROSASP | 16-07-2005

    Un poema ple de simbolismes, endinsat-se en els camins que van del cap al cor. Tot el què som i sentim batega amb força per totes les teves línies.
    L'estimació no té fronteres, ni colors, ni sexes, només té d'omplir els somnis i els somriures de pessigolles i fer-nos sentir nosaltres mateixos amb un món per oferir i compartir.

    No és tan complicat com tu dius, només cal escoltar la veu que neix de molt endins...

    Preciós Marc, amb dues parts molt diferents. Una més abstracta plena de pensaments que omplen els espais de cada instant que esdevé un poema i l'altra més directa amb preguntes que conviden a reflexionar i trencar cadenes.

    Una abraçada molt gran!



  • i per que[Ofensiu]
    Perestroika | 15-07-2005 | Valoració: 10

    no hi ha 11...

    M'ha deixat impressionada! Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1413 Comentaris

742296 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.