Accepta't

Un relat de: josepsalatermens

Pot ser no sóc res, però llegint OSHO, malgrat que la seva vida resulta ser molt sospitosa, m’ensenya o em fa conscient de què és molt important acceptar-me, de què la meva realitat personal també és cabdal, certament cal que ens millorem com a persones, però també és cert que hem d’estar orgullosos de les nostres sensacions, els nostres dubtes, els nostres propis raonaments.
Així com la fulla tendre d’un arbre rep els rajos del sol i n’absorbeix llur energia i se sent com una part important de l’univers i noli cal de pregar per un boci de felicitat ja que ella mateixa és la felicitat, a nosaltres no ens cal cap gran mestre espiritual que ens mostri el seu “veritable” camí, el nostre ser també és una gran realitat profunda , digna de ser respectada, admirada i estimada.
¿Què n’han fet de nosaltres els sacerdots, els carismàtics líders politics, aquells companys/es que ens volen dur pel bon camí? ¿La fulla tendre de l’arbre li ha calgut tota aquesta bona gent per sentir-se plena de si mateixa i també plena de tota l’existència?
Anar de putes és deplorable moralment?
Cridar ben fort al cel que la Santíssima Trinitat no ens significa res ens converteix en uns cecs
espirituals?
Plànyer a un home enganxat a les màquines escurabutxaques, perquè no sap com pal•liar la seva buidor, és no ser conseqüent amb uns principis ètics?
Masturbar-se per alleugerir-nos de la solitud és un acte fastigós?
Passar-te tot un matí a la cafeteria per no saber on anar, és llençar el nostre temps a les escombraries?
Però també penso que hi ha molts éssers necessitats del nostre afecte, d’unes paraules manyagues, d’una carícia, d’una mirada feta amb complicitat i del sempre inofensiu però imprescindible somriure.
Per fer tot això cal primer acceptar-nos, estimar-nos, nosaltres també som molt importants, el que nosaltres sentim i pensem és tan valuós com el que hi ha escrit en els tractats que s’ensenyen a les escoles i als temples. Si ens acceptem aleshores trobarem més fàcil i normal d’acceptar els altres, ja hem començat a aprendre de fer-ho amb nosaltres.
Després d’acceptar-nos ja podem riure’ns de nosaltres mateixos i abocar-nos al pròxim, ja no ens cal l’aprovació del nostre entorn social, no li temem tant al rebuig de la gent, malgrat que sempre hi serà latent l’amenaça de la paorosa soledat i pot ser ja no ens sabrà tan greu el fet de no gaudir de cap prestigi, que en realitat només és una enganyifa pública.
Serem uns perduts, uns desgraciats, aquestes són les paraules que empraven el meu mestre d’escola i el meu pare, però també podrem rebre i gaudir de tota la llum dels rajos solars, tal com ho fa la fulla tendre d’un arbre ja que ens creurem prou dignes de fer-ho i ens sentirem còmodes amb l’existència.
Podrem dir amb la veu ben alta: A la merda! Oi que jo estic bé i no faig cap mal a ningú? Doncs endavant!!!

Comentaris

  • Magnífica reflexió[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-02-2016 | Valoració: 10

    Trobo que tens molta raó amb les teves reflexions.

    Cal mirar-nos amb un mirall a la cara i dir-nos 'jo sí que valc, i no depenc de ningú'.

    És important prendre autoconsciència de les reflexions.

    Ens veiem per Relats!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

99 Relats

21 Comentaris

38222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.