Acabaria estimant-te.

No em crec les mirades ni
els silencis empipadors.
Puc esquinçar amb
la relativitat tot allò que
tu em fas creure.

Una flor no fa estiu,
però soc capaç de dibuixar
amb les esperances tantes flors ...
Que sovint em perdo en
un colossal jardí
saturat de dubtes;

Que si et penso; que si no,
que si et busco; o millor no!

I no s'acaba, mai s'acaba
fins que acabo odiant
la teva perfecció.

No existeix ni un
mesquí detall que
doni pas a la meva irritació.

Potser t'admiro;
potser t'envejo, i
es que no trobo
pretext a aquesta reacció.


No et guardis les
paraules que ja
me les callo jo,

tu parla'm
jo t'escolto
que no sé com
fer-ho millor.

Demà tornaré a
penedir-me de
no admetre el que
canta el meu cor.

I m'odiaré;
I t'odiaré,
un altre
cop.

Però...