Abuelita

Un relat de: Noia Targarina


Un dia molt llunyà,
vaig conèixer la meva estimada abuelita,
una persona molt senzilla,
una persona que m’estimava molt,
i que jo l’estimava.

Vam viure molt temps juntes,
van ésser els millors anys de la meva infància.
Cada dia i cada hora la recordo,
I a vegades em sembla mentida
que no hi sigui,

Era una persona que mai deia res,
I estimava molt a tothom a la seva manera,

La trobo molt a faltar,
Cada dia hi penso.
Vaig plorar el seu record,
però també sé que estigui on estigui m’estarà veient.
Sé que em protegeix el seu record.

Els dies que vaig passar junt amb ella
sempre els tindré a la meva memòria,

Gràcies abuelita per cuidar-me tan bé,
I estar per mi
mai t’oblidaré!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: