ABSURD. Si més no, untat d'entrades (Repte clàssic CDXX)

I em deien quan despertaren que eren cucs blaus amb bigoti.

No direu, per ventura, que com valiment de vailet que ha verbalitzat a la verema del virolat virrei viscós la vulgaritat de vot voluble, voleiant la volta del voltor volander com vàndal vagarro, vinater vilatà que viola sobre vànova a la vídua voluble i versàtil i que vulnera la vulva vivaç amb vitaminat vitet i vit, i verga i ventura...
I ai! Com aquesta vídua vibra en vítols pel viatger viàtic, vesper vergonya i verí de verges amb verola i vèrtola, com verifica el vat...

Què? Heu estat mudant-se dissabte o diumenge?

A la Costa Brava? O era Costa Vermella? O salsa vermella? O salsa brava? A costa nostra? Amb allioli inclòs? Redell! I les gambes? Que ja n'esteu farts? ? Doneu-les-hi, si en vol, al llarg llebrer lleganyós i llandós de lladruc mort i llàgrima viva que llança llavi a llebre quan pot, prop de llaurador llenguallarg que fa com qui treballa fent llenya de lledoner i llentiscle. I així xuma la xufa, xucla la xulla, xiscla xocolata, xiula la xanxa, xolla el xot, xifra el xip, xarrupa la xarxa, xerra el xerrat xarlatà, xaval de xauxa xalant la xàquera; xafant el xampinyó, xanxant la xaranga del xamfrà, xifla de xofer...

Aleshores, serem a l'aixopluc de l'agulla d'aigua, on ajocarem alabances a l'albada.
Allí alliçonarem almàsseres a l'almanac amagat de l'àmbit ambiciós de l'amargor angelical de l'angost angle. I encisarem garbuix de calamarsa garbellant gargots al garró de garsa que potser esdevindran com dubtoses durícies del dúctil dret descalç, descamisat, desastrós i desfet, difícil desordre d'eficàcia desficiada. O era només desficaciada?

Exacte. Tu ho has dit! Com zitzània de zen al zenit del zel; semblant al zumzeig del zigot. Zodíac zíngar. Zombi! Pallasso!

Ànima mea!