ABSURD , QUE VAAAA !!!!

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
L´avi del senyor Puigdevall va fer diners a Cuba,. Va sortir del poble ,amb una mà al davant i l'altre al darrera. Era cabaler i en aquells temps entre 1866 i 1887 no ser l'hereu era una mica empipador.
El pare li va dir que es podria fer mossèn,. Una manera de guanyar-se la vida. Inclús podràs esmorzar xocolata desfeta li deia.
L'avi del senyor Puigdevall ,s'ho va rumiar i va arribar a la conclusió que millor marxar a Amèrica a fer fortuna.
El pare li va donar alguns duros de plata, no gaires, un mocador de farcell amb unes quantes llonganisses de la masia . Després d'acomiadar pares i germans, amb la mare plorosa a l'igual que les ties conques, va embarcar a Barcelona amb un vaixell que el va portar a Cuba.
No en van saber quasi res els primers anys, alguna escadussera carta que deia que tot anava anant. La família es preguntava que volia dir anant?.
Al cap de deu anys l'avi del senyor Puigdevall , anomenat Tonet, els va enviar una fotografia en què estava vestit com un indià amb una dona que semblava mulata i un nen, el que va ser després el pare del senyor Puigdedalt .
Els deia que els negocis li anaven molt bé ipodria tornar al poble a retirar-se, ja que els trobava a faltar. Deia treballava amb tabac , puros i també cigarrets, qu'ells no van saber pas que volia dir cigarrets, el pare fumava caliquenyos que conreava al seu hort, embolicats amb fulla de patatera.
La mare eixugant-se els ulls va dir. Ai! Quina alegria poder veure'l abans de morir, el marit la va mirar de reüll, car la dona estava amb unes galtones de pa de ral que enamoraven, no tenia pas cara de morir.
Varen passar uns quants anys i el 1887, va desembarcar a Barcelona, amb la família, i suposem que amb molts calerons. Va tornar al poble.
Bocabadats el miraren baixar del cotxe de cavalls vestit negre i barret , la dona i nen empolainats, ella una mica mulata i el nen els mateixos ulls blaus del Tonet , sols tenia la pell de color coure i uns cabells molt rinxolats.
Varen construir una gran torre . Va fer i obri una fàbrica d'esclops. La gent deia qu'els diners els va fer traficant amb esclaus, no amb tabac, però això no ho van poder demostrar mai.
I passaren anys , i en Tonet va deixar la fàbrica en mans del seu fill, en Ton Puigdevall ,que la va transformar en fabrica tèxtil, car els esclops cada dia es venien menys.
I passat uns anys el fill es va casar amb una pubilla rica , la fabrica anava a tot gas.. Anava tant bé que quan varen sortir els primers camions ,va pensar que per portar llençols a Barcelona, era un bon invent. Va comprar com es diu trinco trinco , un camió vermell.
En Ton Puigdevall va intentar entrar el camió al garatge de la fàbrica al vespre i no li va ser possible, car la porta era uns cinquanta centímetres més baixa que el camió.
Absurd no prendre mides, li va dir el pare!
Ton Puigdevall adreçant-se als treballadors , i badocs que miraven el despropòsit , els va etzibar!
És absurd oi?. Rieu va! Ara haure de fer la porta nova.




Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 30-12-2017 | Valoració: 10

    El mon esta plé d´estupids i els personatges del teu relat es superen

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

350 Relats

1067 Comentaris

163172 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.