AbSOLUCIÓ.

Un relat de: Epicuri
Ni miro ni veig.

Es que en soc
vent de llebeig.

Sempre que et
perds, trobes.

Qui terra remou,
sovint s'apropa
a quelcom nou.

Fer feliç no es
cap deure.

De ningú vers
cap ningú altre.

És un simple
plaer en si
mateix.

Vers TOT.

Nosaltres som
el paradís.

No mes la culpa
d'un Déu cruel
i inexistent ens
foragita.





Comentaris

  • M'encanta[Ofensiu]
    Joana Morant | 15-08-2016

    Com amb tant poc es pot dir tanta cosa. Aquest és un poema per exprimir...

  • Fora la culpa, obrim-nos a noves opcions[Ofensiu]
    Illadestany | 15-08-2016 | Valoració: 10

    Remoure per a fer sorgir les noves possibilitats, que sempre poden fer albirar canvis de rumb. I aquí és verament important superar els sentiments d'eterns deutes ("fer feliç no és cap deure"), i escoltar el plaer de fer-ho només pel desig , que hauria de ser l'autèntica guia.
    Finalment, i sempre fonamental, ataques el sentiment més nociu i més inútil : "només la culpa d'un déu cruel i inexistent, ens (en) fa fora", del paradís que podríem, a voltes, constituir.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

811 Relats

627 Comentaris

227725 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com