Absent

Un relat de: tapisser
Fa molta calor i, com fa calor, el personatge protagonista d'aquest meu conte ha decidit sortir a fer un tom. Això no vol dir que el present relat sigui anònim ni estigui orfe de personal.
En diem anònims dels relats dels quals no coneixem amb certesa la mà que els ha escrit o no sabem amb seguretat el nom de l'autor.
En aquest cas, en el del present relat, en tinc clar el nom, el cognom, i gairebé totes les dèries de l'aprenent d'escriptor.
Les sabré jo, que m'estic veient gargotejar sobre el paper!

El que ha passat, a part de la calor, és que el personatge protagonista de la meva historia s'ha quedat sense tabac.
-Baixo al bar i ara pujo.
Almenys això m'ha dit i, amb aquestes sis paraules, i molta cara d'idiotes, ens ha deixat penjats a la meva ploma i a mi. D'això ja fa mes de mitja hora.
Mentrestant i com no me'l puc treure del cap, parlaré d'ell.
Que puc dir ?
És un bon jan.
D'acord, no té l'arrogància de l'Indiana Jones, ni la musculatura d'en Tarzan, tampoc persegueix una quimera en forma de balena blanca com el capità Ahab, però té un cor gran, en el que s'hi deixa recercar sentiments ara que el començo a conèixer i, que coi!, també ell deu tenir dret a fer vacances ara que comença la calor! (com no he parlat amb el gestor no sé si hi ha un sindicat de personatges principals que marqui el seu calendari laboral i vetlli pels seus drets, com tenen la resta de treballadors que conec.)
De totes maneres a mi m'ha fet una mala feina. Ara sóc aquí, suant aquests graus que per mi, fa de més, davant del paper, sabent el què us vull explicar però no sabent a qui li ha de passar.
És fotut això.
Diuen que a na Mary Shelley també li va ocórrer, quan escrivia sobre Franquestein, i no ho va poder solucionar fins que el va tenir tot engalavernat.

Ui!, ara us deixo que em sona el telèfon...

Era ell (es veu que té rosec d'haver-me deixat palplantat sense personatge), diu que té un cosí que no marxa en tot l'Agost, que no és tan sofert com ell, acostumat a sotmetre's a totes les aventis que li plantegis, però, que el noi ho vol provar.
Li he dit que m'ho pensaré. Aleshores m'ha donat un número de telèfon per posar-nos en contacte, i també m'ha fet el comentari del fet que és una persona formal i de paraula el seu cosí, que potser no voldrà llençar-se per un balcó en el primer relat, però que ho he d'entendre.
També m'ha dit que, tot i que ell sap no ser ningú per donar-me consells, potser fóra bo començar amb una història romàntica on el seu cosí, mercès a la seva fisonomia agraciada, portés de bòlit a l'hereva d'un cultivador de cols de renom mundial, també a les amigues de l'hereva i a unes noies que en aquests dies estaven fent un campus sobre agroecologia en uns horts propers.
Jo, de seguida li he dit que no era aprenent d'escriptor de novel·les romàntiques i que amb els meus personatges feia el que em donava a mi, la gana, ni que fora la Corin Tellado, jo. Només faltaria!
Intuint com venien les coses, li he dit que parlaria amb el seu cosí i quedaríem per fer cafè i xerrar, com més aviat millor, que jo no podia estar sense personatge molts de dies. També li he dit que quan pensava tornar ell, i m'ha contestat amb una resposta que ara com ara no he entès per moltes voltes que li vaig donant a les seves paraules.
(A veure si em podeu ajudar)
era, no sé què dels seus testicles i de sortir a l'exterior (suposo que per la calor)
Però aquesta resposta, no em dóna cap concreció de temps.
Hi ha gent molt estranya pel món!

En Lluís, que així s'anomena el meu personatge suplent, està fent grans avenços, i sense anar més lluny, l'altre dia i, ni tan sols havent-ho escrit jo, es va enfrontar amb uns molins de vent, que vistos així de revolada va confondre amb uns cobradors que, sovint, li envia el banc, per una història del deute d'uns rebuts d'una hipoteca. Ho dic perquè veieu que és espavilat. Ho porta a la sang això de la literatura.
Es deixa fer, d'aquella manera pausada que tenen els models dels dibuixants, per un costat la subtilesa de la seva presencia i per l'altre l'elegància del no ser-hi.

Crec, que m'hi estic enamorant.
Em costaria poc ficar-me en una d'aquelles històries romàntiques franceses que transcorren en una mansarda de Paris, entre ampolles de Beaujolais, trossos de formatge pudent (a més pudent més romàntic) baguettes d'aquell pa francès que sembla enamorar només de pronunciar-lo "baguette, baguette, baguette" i en Lluís.
Penso que trucaré en el meu personatge d'abans i li diré que no tingui gens de pressa per tornar. No li diré que es prengui unes vacances llargues i pagades puig no estic en condicions econòmiques de poder pagar aquesta (ni cap) despesa, però vull, amb la meva trucada, treure-li urgència en el seu retorn i desembarassar el meu estómac perquè puguin volar lliurement les papallones, que en aquests casos, ho fan.
És una sensació, que creia, mai més tindria.
Ara em sento pletòric, i vull explicar tantes coses que no sé com començar.
Potser sí que em sento una mica Corin Tellado.

Res de tot el que m'invento em fa tenir menys calor.
Quina merda.

Comentaris

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-08-2016 | Valoració: 10

    Un relat encantador m' agrada molt.gracies per comentar el meu humil relat veig l' has entès molt bé. Gràcies

  • Relat amb vida pròpia![Ofensiu]
    Victre | 15-08-2016 | Valoració: 10

    M'ha encantat el relat!
    Sempre m'han fascinat els relats que tenen vida pròpia, que es van escrivint, o reescrivint, o autoescrivint, sobre la marxa.
    Fascinant.

  • Una truita deliciosa![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-08-2016 | Valoració: 10

    Albert, has donat la volta a la truita i t'ha sortit deliciosa! Això de perdre el protagonista m'ha semblat genial. La calor ja ho té això, ja. Originalitat i surrealisme, estampes de la teva signatura. Però sobretot, creativitat. No facis gaire cas d'alguns comentaris, deixa't anar i escriu! Una forta abraçada i a veure si torna el primer protagonista, perquè sembla que el suplent ho fa força bé. Records des d'una Ribes de Freser fresqueta.

    Aleix

  • No sé... no m'ha agradat molt...[Ofensiu]
    unicorn_gris | 09-08-2016

    Hola tapisser.

    Em sap greu però el teu relat no em fa el pes. Bé, és només (o almenys) la meva opinió. Procuraré dir-ho sense ofendre.

    He llegit el teu relat de punta a punta i crec que he entès que hi ha un protagonista, d'un ofici que no he entès, que va d'aventura en aventura, sense un nexe molt clar que les uneixi, Al final es queixa de la calor. Coses que passen.

    No t'he puntuat el relat perquè li hauria de posar, si no vull pas mentir, una puntuació inferior a 8, i abans que això ho deixo sense puntuar.

    No obstant, t'animo a corregir-te i a continuar.

    Que vagi bé.

  • Absent[Ofensiu]
    gaietana | 07-08-2016 | Valoració: 9

    Molt bona pensada, bon ritme, m'agrada
    Has d'estar-li agraït al personatge que s'et ha rebotat i ha marxat a la francesa.
    Per cert, has trobat substitut o bé ha tornat ?

  • Un autor a la recerca del personatge[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-08-2016 | Valoració: 10

    enlloc de "Un personaje en busca de autor", una obra que no recordo en aquest moment qui la va escriure. Això sí que és original! Això de que el personatge surti a comprar tabac (és un clàssic!) i no torni és una putada (amb perdó). Perquè llavors el personatge et deixa penjat i, per molt que vulguis fer cinc cèntims de la seva persona i del seu tarannà, arriba un moment en que no saps què més escriure i t'has de buscar un personatge substitut. La qual cosa tampoc està tan malament, perquè aporta varietat a l'escrit i sentiments, de vegades, molt íntims i romàntics.

    M'has fet riure amb les teves històries surrealistes i imaginatives. I sento molt que les teves invencions no t'hagin tret la calor de sobre. Ves, què hi farem! A resistir!

Valoració mitja: 9.8