"Absències"

El calaix es tancarà i les aranyes emmudiran en els perfums de resina
i sota un fris d'arquitectura clàssica les hores s'expandiran paral·leles
arrossegant eternes petjades lentes. Sobtadament, les sirenes dansaran
amb cos nu pel cim d'albes serenes i els amants caminaran isolats,
retallant els perfils d'ales de papallona, provocant remolins sobre
els esqueixos del surrealisme. I el la calma de flonjos somnis,
en l'esveltesa de les centaures herbàcies, en manats de color groc,
sobre el barret, s'adormiran sota l'ombra de civada a punt de batre.
I en la bonança d'esponjoses quimeres i en la bellesa de les danses,
es faran pessigolles als peus.


Absència 1

Havia sentit la seva absència aquests dies, com la sequera enyora la pluja fresca de la primavera. La seva aroma havia quedat impregnada en les parets de la seva llar. Es notava, es palpava i es respirava el seu perfum amb silenci.
Avui l'endolceix, la cobreix i l'afalaga, com el vent suau del sud. Sobretot l'entendreix, la segueix i l'acaricia com el sentiment més apassionat.
Ara ha notat la bonança del vent i dintre seu el plaer de la música i el cansament de caminar errant. Finalment, ha descobert el sentit de viure en silenci, com el vent que et fa moure els cabells, sense notar-ho i ha trobat l'escalfor de la casa amb la seva presència estimada.

Absència 2

Aquell amor era lleugera brisa. I es passava la mà pels cabells emergint dels silencis, trobant-se altre cop a la intempèrie. Sempre repetia: "no és prou gran, però em sacseja i em sento ruboritzar".
Cap el tard tancava sempre la porta amb clau.

Absència 3

Es queda enmig del sol ardent i la divina, inextingible, lluna eclipsada fins fondre's en el fullam d'aquesta tardor, sense lamentar-ho. Més tard, quan caiguin les primeres pluges, la confondran amb la pols i les clorofil·les mortes entre gran desolació. Així serà el seu silenci.

No és rar que humitegin, encara, els dialisèpals sota el perenne firmament, guspirejant, intacta, la seva memòria. Però res, res paradoxal no s'esdevindrà. Només la tempesta incitarà l'esclat i el profund atzur de les violetes. Imaginarà aquells dies que, entremig dels arbres, s'adormia i l'encantament d'essències penetrava dins del seu càlid edèn.
Indecisa i desfeta en el seu agònic oracle disseminarà els hàbits de mutilat espai. PARLARÀ AMB EL VENT i EL VENT S'EXPLICARÀ. S'arrissarà el mar de la soledat, aturant-se en corriols i en camins de vaixells invisibles.


Absència 4

Esbalaïda, toca brins insignificants i grans enigmes. Brolla l'absència, escapant-se el misteri sobre fibres cremades dins la seva estança callada.

ONEJARÀ AMB L'AIGUA. En l'indret del seu mar s'alçaran les atzavares, darrera la boira. Vermells, blaus i acers minvaran darrera les seves braçades. Enfosquides i belles la portaran cap a les sobrietats.