absència

que m'agraden molt els teus poemes, jaumesb?

perquè tens musicalitat i a més dius coses senzilles però molt boniques:

il·luminant foscors
i picant l'ullet
a la vida

és d'una sensibilitat gens rebuscada, però efectiva i afectiva.

Molt bé!

Petons, poeta.

Lavínia

que respira amor. 'M'omplo de la teva olor, del teu gust".... com si et sentís al llavis.

Una altre vegada, m'impresiona la teva poesia de contrast. Breu i majestuosa.

Una salutació.

Algú molt especial em diu sempre llumeta.
Tots som un estel que brilla per a algú, encara que estem lluny, aquesta llum és dins un cel compartit pels dos.
Noi, quin poema..... passejo per la teva obra lentament, notant la remor de les paraules i un somriure acaba sempre apareixent a l'arribar a l'últim vers.

angie

plena de llum, de gestos, de paraules, de mirades, de complicitats... Gràcies per dedicar-nos aquest poema. Tots som llums per qui ens estimi, per qui vulgui la nostra amistat.

Un altre poema dolç, bell, suau com el vellut.

Una abraçada d'una llum...!

absència: ets lluny, però et sento tan a prop com si et tingués als meus llavis...

"Ens separa una tardor, una primavera, un hivern i potser un estiu, però el meu cor segueix bategant amb la mateixa força cap a tu...

Et busco, i ets absent... m'apropo i sembla que mai arribi... ets absent, però et sento a prop.

T'estimo i la distància no desfà el meu amor."

____________________

Aix... què bonic què és sentir-se enamorat, oi? Llàstima que de vegades (massa sovint), l'absència sembli robar-nos el què tant desitgem...

Ja seguiré llegint i posant-me al dia de les teves novetats!

Que vagi bé!
Gemm@

ho presento.

"A casa meva hi ha niva poesia"... quines comentaris tant enigmàtics els teus! però noto que són sentits, com les teves lletres...

Sí, ja el vent em porta cap a terres millors, si ho vols saber; tinc pendent de publicar un opema que vaig escriure ahir; es titularà "Què és la felicitat?". Això ja hi diu molt, oi, sobre els canvis a millor...?

Quan pugui faré un comentari digne i amb tots els ets i uts a la teva poesia.

-Filladelvent-

PS: I una mica de biografia, Jaume, per guiar-nos millor en les teves lletres...? a mi em va costar posar-la, però hi ha paraules que ajuden a guiar el lector en la teva literatura...

un poema teu que no hagicomentat, m'enganxo en aquest per dir-te que espero que segueixis escrivint per gaudir dels teus poemes i gràcies pels teus comentaris... una abraçada!

gràcies pel teu comentari bondadós i amable jaumesb.

M'agrada molt el teu poema tan delicat, ple de tendresa i d'amor. Que bonic!

M'agrada tot, paraula per paraula, però al final...

t'estim com si et tingués als llavis,

és d'una sensualitat corprenedora(quina paraula, oi?)

Cada mot sembla com una gota de les que cauen lentament, esllavissant-se, d'una fulla, després d'una pluja de primavera.

Felicitats jaumesb i per a MOOOOLT anys!

Una abraçada!

Ostres no sé que dir. M'ha arribat i m'ha deixat bon gust al cor.

som absents de tu materialment parlant, no et veiem físicament, no hi ha visió ni contacte físic... només som llum, ànima, amistat llunyana i contacte total a través dels teus escrits... i per a mi tu ets LLUM, resplendor pur!!!
una abraçada!

i gràcies pels teus infinits comentaris... segueix escrivint, és la forma d'omplir aquesta absència material teva!!!

els amics de la llum sou els lectors i comentaristes, aquest poema us el dedico en homenatge, moltes gràcies