Cercador
Absència de mare
Un relat de: Llàgrimes de Gel- Compartir:
Tu em vas donar la vida, hi ara la teva absència es un buit que no s'omple per molt temps que passi, entro a la teva cambra i sento la teva olor, tu sempre tant senzilla, recordo el teu somriure, sempre reies amb tothom, encara no he conegut ningú ser tant riallera com tu. Quan penso amb tot lo que ens vas donar sense demanar mai res a canvi, amb la felicitat que tu desprenies sempre, amb tant poca cosa, ja en tenies prou. No puc habitar que les llàgrimes llisquen per el meu rostre, ulls molls, sospirs que surten de dintre, et trobo tant a falta. Vas fer el viatge amb mas temps de antelació.
Comentaris
-
comentaris[Ofensiu]Noia Targarina | 29-05-2018 | Valoració: 10
Es un escrit molt bonic, molt senzill i que explica molt bé els sentiments que ens porta tenir una mare al nostre costat i quan no la tenim lo buit que ens sentim !! continua escribint val la pena llegir-te!
-
comentaris[Ofensiu]Noia Targarina | 29-05-2018 | Valoració: 10
Es un escrit molt bonic, molt senzill i que explica molt bé els sentiments que ens porta tenir una mare al nostre costat i quan no la tenim lo buit que ens sentim !! continua escribint val la pena llegir-te!
-
Moltes gracies[Ofensiu]Llàgrimes de Gel | 07-11-2012 | Valoració: 5
Mena Guiga : Moltes gracies, jo soc principiant, no m'ha havia atrevit a escriure mai els sentiments. Ells va traspassar fa molts pocs dies. i encar em costa que em surtin les paraules adequades.
-
Ella t'agraeix...[Ofensiu]Mena Guiga | 31-10-2012
...que la recordis i n'hagis fet un relat curtet i senzill com ella mateixa...i intens.
Mena
