Cercador

Llista categories

Abraça'm

Un relat de: moher

Estic assegut al pis de dalt del Fornet, on tants i tants cops he passat els matins canviant el món amb els amics. El Jaume i la Yas han marxat fa estona i jo he aprofitat per començar-me a mirar els apunts de l'examen de demà. Encara fa força fred però el sol és intens i el cel és estranyament blau, suposo que la pluja d'ahir s'ha emportat tota la merda de la ciutat.
Un home calb i amb ulleres gruixudes pren una cocacola amb la que segurament és la seva filla. Porta una diadema blau cel i un anorac llampant.
Sembla que ja se'n van. La nena, aprofitant la distracció del pare mentre es posa la bufanda, s'escapa i intenta baixar tota soleta les escales que porten a la sortida. Un sentiment d'angoixa m'envaeix el cos, ...no la deixis marxar sola...no ho facis...El record de la desaparició de la Júlia encara em tormenta, no puc evitar pensar en ella cada cop que veig una ànima innocent que s'allunya de la protecció dels seus pares. Finalment però, em controlo i aconsegueix-ho no dir res, tot i que vigilo la nena dissimuladament.
Surto al carrer, ja és hora que torni a casa, tinc gana. El sol brilla amb força, sembla que es rigui de mi i de la meva desgràcia. La gent, ignorant, riu i parla animada, passant per alt el dolor que em podreix per dins.

La meva mare ja fa estona que té el dinar fet, fa mesos que amb prou feines ens dirigim la paraula. La Júlia ho era tot per ella, tot. Crec que mai no em podrà perdonar, i tampoc ho vull. El seu silenci, per estrany que us pugui semblar, em relaxa, em recorda que l'error va ser únicament meu, i dóna sentit al meu sentiment de culpabilitat.

Busco un llibre, Lúnia, a la Júlia li agradava que el llegís, i em perseguia sovint per casa perquè li expliqués una nova història. De sobte, trobo una foto seva, em pensava que les havia llençat totes. Porta una cinta blava, com la nena del Fornet, i em mira amb un ulls transparents, purs, infantils, innocents,... Les mans em tremolen i tot allò que m'ha enverinat l'ànima surt de dins en forma de llàgrimes, sense control. Vaig a la cuina, la mare renta els plats, absent. M'acosto per darrere i col·loco el cap sobre la seva espatlla. L'abraço, l'abraço i ploro mentre apreto la foto contra els meus braços. Ella no diu res, només m'acaricia la mà i calla.
Els dos restem abraçats i el temps sembla que s'atura. Jo vull demanar-li perdó, però ella no m'ho permet. Sento un pessigolleig dins meu, deu ser la Júlia que m'abraça i em consola des del més enllà.
Perdona'm germaneta.

Comentaris

Afegir comentari

em pots explicar...?[Ofensiu]
neret | 03-08-2005
com és que encara no te l'havia comentat aquest relat? me'l vaig llegir ja fa temps i diria que és el que més m'ha agradat dels teus (crec que ja t'ho vaig dir quan feien la selecció pel llibre, oi?)

Doncs això, que no sé que puc afegir al que ja ha dit l'altra gent que en saben més de comentar que no pas jo, que soc de ciències. Només que l'he trobat molt intens i que m'ha emocionat. Amb poques paraules toques la fibra! molt bé noi!

per cert, gran llibre el codi de circulació... ànims!
Fuà![Ofensiu]
jacobè | 03-08-2005 | Valoració: 9
M'has deixat glaçada. M'encanta com escrius i les coses que expliques, els temes que tractes i la teva sensibilitat i capacitat d'emocionar. Aquest relat està molt ben escrit i és impactant. Em costa plorar però he fet ben endins.
És un relat desenvolupat en la seva justa mesura, un tema excepcional però proper als nostres sentiments, i ben treballat en l'estructura i en la seva intencionalitat. Has assolit sobradament el teu objectiu. Felicitats!
una abraçada...[Ofensiu]
cora cadaqués | 22-02-2005
jo també m'he emocionat amb el teu relat. una abraçada també ser molt millor que mil paraules.
porto quasi tres mesos...[Ofensiu]
Capdelin | 22-02-2005 | Valoració: 10
a RC i no et coneixia... i amb aquest relat primer que et llegeixo... han entrat dins meu amb força i melangia, colpint-me com si jo, habitant terrícola també em sentís culpable de no haver-te llegit... i aquesta mirada teva que profundament lamenta, recorda, no esborra allò que només és casualitat tràgica de la vida i que em mira preguntant-me... per què? aquesta pregunta que quasi mai té resposta completa... m´has arribat ben endins... no sé si és biogràfic o imaginari... però l´has descrit barrejant els sentiments tràgics amb la bellesa literària... els silencis que maten l´ànima amb pinzellades de tènue color... psicològicament és un relat duríssim d´impotència i a la vegada... de tendresa... què poden dir una mare i una filla esberlades pel mateix dolor? què poden fer? callar? silenciar aquell buit que mai s´omplirà...? sí, hi ha una única cosa que les pot tornar a unir: una abraçada silenciosa... l´abraçada perdona, uneix, omple... les paraules poden ser equivocades, incompletes... però el silenci, de vegades, sempre serà el millor discurs quan no poden parlar les paraules... felicitats!!!! avui ja no cal que llegeixi res més... la meva ànima està satisfeta i a la vegada... ferida!!! espero que aquest ulls suavitzin el dolor... i tornin a brillar... ELLA voldria veure´ls somriure...
un petó i una abraçada!!!
si vols comentar si és o no real el relat, ja saps
Capdelin@hotmail.com
tens una ànima preciosa![Ofensiu]
Ullets | 04-01-2005 | Valoració: 10
M'has emocionat, i crec que... abraçar-te seria quelcom que faria sense por. Cuida't molt, i no paris d'escriure!
M'ha posat la pell de gallina[Ofensiu]
lorien | 04-01-2005 | Valoració: 10
Aquest relat m'haposat la pell de gallina, perquè me l'he fet meu, només de llegir-lo, cada paraula penetrava en el meu cor, és tal com m'he sentit molts anys, amb un sentiment de culpabilitat, males cares, sense paraules, és molt dur estar així amb algú que estimes...

Només volia afegir que m'ha agradat molt i que continuis així moher, que ets genial.

Una abreçada
Elena
Déu meu![Ofensiu]
Linkinpark | 24-12-2004 | Valoració: 9
Noia, ets molt bona!!! i va de debó. Continua escrivint així, que arribaràs molt lluny! M'ha agradat també molt, ets de les millors d'aquesta web!
tendre, trist[Ofensiu]
silvia_peratallada | 17-12-2004 | Valoració: 8
hola, em smebla que encraa no t'havia llegit, i m'hagués agradat fer-ho abans...
molt onic, el relat. té molta força, i a mesura que he anat llegint, m'he anat compungint, i recargolant, jeje...una mica trist, però molt i molt bonic...felicitats!!
només espero que so sigui biogràfic...
sort!
salut i revolta
Bff...[Ofensiu]
Thalassa | 17-12-2004 | Valoració: 9
Bfff... és que no em surten les paraules! M'has deixat... també amb la pell de gallina...

Res, que m'ha encantat

Felicitats

Thalassa
Bff...[Ofensiu]
Thalassa | 17-12-2004 | Valoració: 9
Bfff... és que no em surten les paraules! M'has deixat... també amb la pell de gallina...

Res, que m'ha encantat

Felicitats

Thalassa
Uau[Ofensiu]
Vicenç Ambrós i Besa | 14-11-2004 | Valoració: 10
a mi també se m'ha posat la pell de gallina. L'última línia glaça, gairebé. I des de l'última línia modifiques el sentit de tot el relat.
No m'imaginava que la Júlia era la germana. No m'esperava que li hagués de demanar perdó. M'ha semblat un relat excepcional... amb certa reminiscència dels anteriors (la nena, la Júlia).
El redactat, com en els anteriors casos, esplèndid. M'ha encantat. I és d'agrair aquest cultiu literari.
Et continuo llegint (des del primer relat he decidit dedicar el matí a un monogràfic "moher").
Una abraçada i gràcies per aquests relats.

Vicenç
Un plaer[Ofensiu]
Far de Cavalleria | 28-07-2004
llegir-lo. Et va canviant l'expressió mentre el llegeixes. Gràcies per compartir.
la pell de gallina![Ofensiu]
Ilargi betea | 20-07-2004 | Valoració: 9
És un relat preciós, dels més tendres que he llegit a la web!
Es el primer que llegeixo de tu (t'he llegit xq he vist que tenies un relat que es titulava com un que he penjat jo, el de "por", i sentia curiositat), però t'asseguro que no serà l'últim! M'ha impressionat la sensibilitat que desprenen les teves paraules.
Espero coneixe't a la trobada.
Una abraçada de fada i molta màgia!
Genial[Ofensiu]
Queca | 08-07-2004 | Valoració: 8
Hola moher!!
Genial aquest relat teu, els péls de punta!!
Una abraçada i endavant!! (sempre endavant, encara que costi, i et sembli que no pots més...)