Abraça'm

No saps què et passa; el teu estat d'ànim és pessim, només fas que llençar males contestacions, ets sec i més suceptible que mai. Fins i tot perds la gana, quan sempre tenies un forat pel que fos. Estrany, oi? T'agradaria fer coses, posar-te en marxa, i ho intentes, però la teva antipatia comença a fer-se notar. Anar-te aïllant a poc a poc... Dormiries perquè penses que és quan millor estàs, quan el teu cap no pensa en res, sinó que dorm, simplement, però tampoc tens ganes de fer-ho.

Les inquietuts del moment, el nervi que es mou per la teva panxa fa que gairebé no et quedin ungles. I pararies de menjar-te-les, però no pots, i no saps per què.
Et sembla que aquest estat hagi de durar per sempre, et sents sol, inclús que estàs envoltat de gent, incomprés, fora d'ona; només necessites algú que et digui: "no pateixis, tot és efímer" i t'abraci amb tanta força que et faci saber que té raó i que després d'aquesta tempesta, brillarà el sol.