Cercador
abraça'm en silenci
Un relat de: fill de les ombres- Compartir:
He robat la nit al món avui,
he robat el fred a l'hivern més cru,
he robat la soledat al sol.
He robat el plor sense consol,
he robat el crit dels oprimits,
he robat la fam de llibertat.
Són aquí, són en mi, són mil neguits dins el meu pit,
són aquí, són a dins, rastres de mort dins el meu cor.
He robat l'oblit dels marginats,
he robat l'enyorança als exiliats,
he robat la por dels perseguits.
He robat el dolor de mil malalts,
he robat les ombres a la nit,
he robat les bombes als canons.
Són aquí, són en mi, són mil neguits dins el meu pit,
són aquí, són a dins, rastres de mort dins el meu cor.
He trencat el pany que els tanca en mi però cap d'ells ha volgut sortir
He intentar fer-los marxar de mi però cap d'ells no ha volgut fugir... (i encara...)
Són aquí, són en mi, són mil neguits dins el meu pit,
són aquí, són a dins, rastres de mort dins el meu cor.
Esperant que un lladre entri sense trucar i se'ls endugui lluny
Esperant que siguis tu qui abraçada a mi els facis fugir...
Abraça'm en silenci, un silenci que ho digui tot,
abraça'm en silenci, un silenci que parli fort i els faci fugir
(perquè encara...)
Són aquí, són en mi, són mil neguits dins el meu pit,
són aquí, són a dins, rastres de mort dins el meu cor.
Són aquí, són en mi, la nit, el fred, la soledat,
són aquí, són a dins, el plor, els crits i la fam,
són aquí, no han fugit, l'oblit, l'enyorança i la por.
són aquí, em sento morir, el dolor, les ombres i els canons.
Abraça'm en silenci, un silenci que ho digui tot,
abraça'm en silenci, un silenci que parli fort i els faci fugir
Abraça'm!
Són aquí, són en mi, són mil neguits dins el meu pit,
són aquí, són a dins, rastres de mort dins el meu cor.
Comentaris
-
Simplement gràcies[Ofensiu]mariafg | 12-03-2005
Avui (ahir) he vist el teu comentari, tres dolces ratlles que m'han transmès una profunda tendresa. En primer lloc, et vull enviar el meu més sincer agraïment. La veritat és que no he tingut gaire temps per dedicar-me a llegir les grans obres d'aquest espai, i no havia coincidit mai amb cap escrit teu. Avui (ahir) els he llegit i t'he de dir que és tot un honor que hagis valorat el meu. Felicitats per aquest do que tens en l'art de la paraula i expressió. Els teus versos, són, per sobre de tot, poderosos. Quan passo per les teves línees m'evaeixo en un món d'emocions compreses, viscudes i sentides des del cor, i tan em fan tremolar i plorar, com somriure i aixecar el cap per percebre l'escalfor del sol acaronar la meva cara. Gràcies per compartir els teus tresors.
Maria -
la paraula més poderosa[Ofensiu]Fionn | 26-01-2005
Avui he tingut una gran alegria quan he vist el teu comentari. Ja pensava que havia de fer publicitat, o sortir nuu al Camp Nou, però no he hagut darribar a aquest extrem. Soc nou en aquesta web i vaig llegint, cada dia, dos o tres relats. Avui he llegit els teus, en part per que em sentia en deute amb tu, en part encuriosit per la "afinitat" a la que has fet menció. Bé, si a tu t'ha emocionat el meu relat, a mi m'ha emocionat aquest. Em sento molt identificat amb les teves paraules i... aquí ho deixo, per que guardaré el meu moment de silenci per la persona que ho sap interpretar, encara que lluny d'una abraçada poguem estar. El silenci és la paraula més poderosa, el silencia és la paraula universal i el teu poema li fa sobrada justicia.
-
Una abraçada...[Ofensiu]somnisdeboira | 26-01-2005 | Valoració: 10
Una abraçada si hi poses paraules perd...
Una abraçada sense força perd...
Una abraçada sense complicitat perd...
Abraça enmig del silenci, amb força,enmig de complicitat... aixi descobriras que les abraçades diuen mes que mil paraules!
( i sempre que vulguis ja saps... tindras una abraçada! ) -
robant al mon...[Ofensiu]somnisdeboira | 24-01-2005 | Valoració: 9
Robes al mon allo que menys necessita... et falta per aprendre de bon lladre... pero et sobre aprenentatge de cor pels demes... Espero que algun dia rebis l'abraçada desitjada... que faci fugir tot el que el teu cor carrega de dolor i patiment!!
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
63 Relats
249 Comentaris
89819 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
www.enrenou.commaquinista d'un tren que volta el món sense vies, que busca la sortida del túnel de la realitat tot cercant en la utopia, la força per tirar endavant.
el camí és llarg... vols caminar amb mi?
per contactar amb nosaltres: aloisioxispin@hotmail.com
www.enrenou.com