Abraçada al passat

Un relat de: Nurithy

A vegades tenim la sensació d'estar veient una obra de teatre de tercera des de la vuitena fila. Aquests dies ella no ha pogut evitar perdre un cert temps meditant sobre aquestes qüestions d'existencialisme romàntic. Ha comprovat que tot i que es defineixi com a ser racional, qui la guia de veritat són els sentiments; ho ha après amb una simple ullada al seu passat. I és curiós, com a mínim, com sonen ara de diferents uns diàlegs semblants. Ha après que les situacions canvien i arrosseguen les emocions i, que aquestes al seu torn, modifiquen a poc a poc els sentiments. No és l'únic que canvia. A vegades les paraules es disfressen sota intencions totalment contradictòries. I és aleshores quan la mentida ratlla la línia de la veritat i, la suposada justícia de la veritat, es veu sotmesa al judici de la correcció.

- No vull tornar-te a veure mai més. N'estic farta. M'absorbeixes cada dia i no m'ofereixes res que no m'hagis prés abans.- ressonava una veu femenina en una cambra amb poca llum.

- Vols dir que saps del que m'acuses? Puc haver mentit si jo he actuat com sentia? Creus que és inevitable que ho faci? T'has despertat a l'altra banda del mirall? La meva dreta sempre ha abraçat la teva mà esquerra. potser és això el que tu no volies veure.- Responia a l'aire una veu masculina que reposava en un sofà massa atrotinat com per aguantar batzegades.

- No intentis autocompadir-te. Fujo de tu perquè sinó em fonc en tu i, llavors, ja no sé si crida el meu sentiment o els teus instints realitzats. Els teus desitjos m'han cegat i ja no reconec els meus horitzons. No puc evitar que m'emboiris la sensatesa.- respongué precipitadament la primera veu; com si no es volgués fer responsable de les paraules que havia expulsat.

- És millor que et menteixi llavors perquè em puguis odiar, perquè puguis aferrar-te a la teva pesimista realitat on els somnis depenen de factures. És millor. De veritat creus que és millor?- aquesta pregunta trencà la nit en mil bocins.


Que fa mal i que fa bé? I vist ara amb objectivitat, els seus diàlegs semblen enunciats d'estúpids simulacres, perquè mai no van dir res a la cara. Atacava qui ja estava ferida de mort i l'altre intentava aturar l'altre amb un escut que només aconseguia que a ella li rebotés i, inevitablement, li esclafés a la cara els arguments amb que volia amagar els seus errors. Però ara ella, encara que sigui dirigida al camí amb sots, sense asfaltar, és l'encarregada de buscar la seva nova circumstancia. Perduda vés a saber on.

Ara ella busca nous camins. Però ho fa amb tota la força que podria? O viu amb un peu al passat a punt de recular en qualsevol moment?

Comentaris

  • Et seguiré llegint[Ofensiu]
    Far perdut | 05-02-2010

    M'agrada molt com escrius!

    Malgrat no volguem, el passat sempre ens acompanya.

  • Bon diumenge i feliç aniversari![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • Dia de regals i abraçades[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-01-2009 | Valoració: 10

    Vinc a visitar-te en un dia molt especial, diada d'obsequis entre persones properes.
    Rebo la teva abraçada i l'assaboreixo: mmm!
    Conté tota una sèrie de sabors, que en alguns moments es barregen i creen de nous.
    També inclou un parell de veus que es responen i repliquen, però que en el fons basteixen un monòleg interior que intenta servir de brúixola.

    Ara, per correspondre, jo t‘ofereixo una NINA DE NEU que busca caminar, deixar de viure en el passat i començar a viure de nou... Espero que t'agradi el meu regal!

    L'embolico per ser el dia que és amb una abraçada triple: magna, màgica, i majestuosa,
    Unaquimera

  • Molt millor que l'anterior...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 05-01-2009 | Valoració: 10

    ... i aquell ja era bo! Comences el relat, que té per eix central una discussió de parella, amb una constatació magistral: nosaltres som espectadors/res. Tenim al nostre davant la representació de la vida. Hi actuem, és clar, però sobretot presenciem l'espectacle.

    La discussió de parella parteix dels criteris pràctics o metodics d'ella en contraposició amb un caire més aviat passional d'ell. I l'acabes amb una altra perla:

    "Ara ella busca nous camins. Però ho fa amb tota la força que podria? O viu amb un peu al passat a punt de recular en qualsevol moment?"

    ¿Qui dels dos sinò ella, la personalitat més empírica de la parella, es plantejaria avançar amb un peu al passat per si de cas?

    Un molt bon relat amb una història quotidiana però explicada de manera diferent (no és ni un relat humorístic ni tampoc de crítica social; és un relat... reflexiu!), i la manera d'explicar és el fonament de la literatura. I a jutjar per la tria de les paraules i la correcció a l'hora d'escriure, és una bona literatura!

    Una abraçada i més bons desitjos per aquest 2009!

    V.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Arnau | 29-12-2008

    La veritat és que a l'hora de comentar altres relats no em surten les paraules adequades...

    M'han agradat molt els dialegs i les posteriors descripcions. Em sembla que ja et vaig dir un dia que eres de les millors escriptores que havia trobat per aquí.

    Felicitats

  • I després abraçada al present[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-12-2008 | Valoració: 10

    Guapo relat, Nurithy.
    En el passat el joc de les emocions i sentiments és caòtic i a vegades verinós. Situar-ho en present, ajuda.

  • Fa pensar[Ofensiu]
    bufanúvols | 28-12-2008 | Valoració: 10

    A voltes les nostres sociabilitats són com aquelles espirals del temps, les quals sempre he observat amb desconfiança malgrat mos pareguen tan refotudament inel·ludibles. Per sort, sempre estem a temps de fer el salt. Slipping away!

    Salut,

  • quan era més petit i em perdia....[Ofensiu]
    4punts | 28-12-2008

    aixecava el it com si algú em pogués ajudar.
    Ens guiem de passats perquè aquests són els que ens fan.
    Però quan serem nosaltres, sols o acompanyats?

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

33401 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!