Cercador
Abismes
Un relat de: Vincent- Compartir:
Passa la vida a cop de temps,
la prenem amb deler d'amant
assedegat d'un foc que abrusa;
febleses que servem endins,
dibuixen mirades, records tatuats.
I alenem l'aire sobtat d'un instant,
oxigen de la memòria que retorna
amb delicadesa als nostres silencis,
cisellats amb llàgrimes de naufragis.
I volem ser un altre en una pell nova,
sentir emocions en el cos d'un hom aliè,
ballar dins la por de l'inconegut
fins l'abisme d'allò que sabem etern.
Vincent
Comentaris
-
Un poema amb molt de sentiment[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 11-04-2009
m'agrada el ritme que imposa la seva lectura, pel plany dels temps perduts, les imatges que ens retornen. Tot un món.
Felicitats
Ferran -
Instants[Ofensiu]Naiade | 25-03-2009 | Valoració: 10
Una bella poesia que reflexa els molts camins de la vida. Delerosos de viureu tot intensament i rapit, guardant les febleses dins calaixets de la ment, al costat de les ferides que em rebut, cicatrius que ens recorden els naufragis.
Volent sempre continuar sentint fins l'abisme.
Salutacions
l´Autor
10 Relats
32 Comentaris
10511 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
"Qui sóc jo als ulls de la gent? Una nul·litat, un home excèntric i desagradable, algú que no té una posició, el més miserable dels miserables. Tot i que això fos veritat, m'agradaria que les meves obres mostressin el que hi ha en el cor d'aquest excèntric, d'aquest ningú."Vincent Van Gogh