Abismes.8: Melodia abrupta

Un relat de: franz appa

Arribar, sobre la bruna neu del teu cos
a l'exacta ambigüitat del vers,
em fa donar-te la mà
en els temps ombrius de l'absència.

Arribar a escolpir sobre el paper
la necessitat de veure't i sentir-te
permet estripar la mordassa que em segella,
i enlairar un aplec de folls moixons
que esclaten en l'airecel sense llum.

Són episodis magnètics
dins una melodia abrupta com la son
que he enderrocat per viatjar cap als teus dominis,
cap a la línia tan clara de la teva espatlla,
cap a la cera abrusadora del teu ventre.
Són missatgers de la màgia inconnexa
en què els intervals de la teva aigua em neguen,
són cristalls que es claven dolços i despietats
a les venes obertes d'una insensata dèria:
la de tenir-te sense renúncies,
la de batejar-me un cop i altre
amb el món del teu nom.

Comentaris

  • Trobada...[Ofensiu]
    Bonhomia | 01-09-2008 | Valoració: 10

    Escriure per contemplar, en l'espai buit, com un altre es passeja pels nostres pensaments. A vegades, no hi ha res com això. Potser a vegades, succeeix tot el contrari. Però si més no, una trobada enigmàtica i apassionada.


    Sergi

  • Com un madrigal...[Ofensiu]
    deòmises | 18-06-2008

    amb el món del teu nom

    Jugues amb les paraules com vols, franz. Ja les has endinsades fins que les entranyes s'han impregnat amb llur essència. T'has enfonsat i has aprofundit una vegada més a l'abisme de tu mateix, de l'altra persona, dels dos alhora, i has emergit amb les mans plenes de versos i de batecs de cor mutu.

    Chapeau, mon frère, mon sang, mon âme!

    d.

  • Un poema que cal rellegir[Ofensiu]
    lluisba | 04-06-2008 | Valoració: 10

    Per adonar-se que és molt bo, i que com les coses bones s'han de gaudir a poc a poc i més d'un cop.

    Fa bo de trobar poetes de veritat, que diuen COSES.

  • Hipnòtica melodia de paraules,[Ofensiu]
    RATUIX | 03-06-2008

    que he llegit un cop i un altre i un altre. Pel simple gust de gaudir-ne el so i aquesta intensitat que prèn "crescendo" de sentiments i d'ànsia.

  • gypsy | 02-06-2008

    a mi em fa l'efecte de ser un poema molt introspectiu, fins i tot de descoberta d'un mateix, d'endinsar-se en el pou del que realment som, de mirar el reflex del mirall interior. Com parlar amb un mateix i deixar-se anar amb aquells pensaments íntims i nostres, escriure'ls en un acte com de bellesa alenada al exterior, cap al lector que s'endinsa en el misteri de les paraules mai abans no dites.

    xapeau Mr. franz!

  • Resseguint vores[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-06-2008

    Ressegueixo, voraç, les vores dels versos bells i de l'abisme fondo.
    Em costa distingir formes i fons, ja que la dèria expressada i la necessitat escrita, són abillades d'una calma tan precisa, d'una pausa tan encertada, que em fa témer destorbar-la.
    Tot i així, endevino el foc abrusador que cou aquestes paraules, el raig inesgotable de sentiments i sensacions que permet vessar els mots, creant poesia, fins que els descobreixo en la pantalla.
    Davant aquesta força, gènesis del poema, sé que no guanyarà l'absència la partida.

    T'envio una abraçada gens esquerpa,
    Unaquimera

  • no m'envaig!!![Ofensiu]
    Noia de vidre | 31-05-2008

    hi ha noia de vidre per estona a la pàgina!

  • Clar de lluna | 30-05-2008

    ...els teus abismes són màgics, per llegir i rellegir...

    Un plaer, una abraçada i a preferits!

  • l'exacta ambigüitat del vers[Ofensiu]

    Em costa trobar el sentit a l'esclat dels ocells en la foscor. No obstant, aquesta elegia de la necessitat de percebre l'altra, d'estar al seu costat forçant fins i tot l'insomni, té quelcom de sublim en alguns moments, com per exemple en la imatge dels cristalls clavats a les venes d'una insensata dèria i l'expressió rotunda de tenir posseir sense renúncies la persona estimada.

    Aquests abismes són una mena de vòrtex que a cada nova entrega ens empeny més i més a precipitar-nos-hi.


    ACP

  • Insensata dèria[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 28-05-2008

    Aquestes dèries insensates són les que menen a creacions tan belles com la teua. Em sembla que de tots els poemes que et conec, tant dins com fora d'aquest camp adobat de RC, aquest és, des del punt de vista estilístic, el més sofisticat, amb una càrrega retòrica elegant, intensa, encertadíssima. L'acte de rebel·lia que traspuen els mots no pot ser mai només literari; no és aquest un simple exercici d'estil. Hi ha molt d'amor rere els versos, un amor vivenciat tant des del mateix acte d'amar com des de la renúncia, o almenys això és el que em fas intuir.
    Hi ha alguna dèria en l'amor que siga insensata?

  • Del milloret...[Ofensiu]
    dacar | 28-05-2008

    que t'he llegit.

    M'ha agradat molt aquest poema. Està ple d'imatges precioses i emocions vives que fas presents amb un domini del llenguatge envejable. És com una muntanya russa de sentiments: dolor per l'absència, per la impossibilitat de la realització d'aquesta passió latent, i alhora aquesta impossibilitat té el seu regust dolç.

    I el llistó cada cop més alt...

  • Redempció[Ofensiu]
    Anagnost | 28-05-2008 | Valoració: 10

    Crec que ens redimim a nosaltres mateixos per la paraula, ens salvam de la follia per mitjà dels versos. Aquest poema m'ha semblat això, un redempció del jo poètic: "arribar a escolpir sobre el paper la necessitat de veure't i sentir-te permet estripar la mordassa que em segella" és trobar, en el poema, la vàlvula d'escapament imprescindible al doll de sentiments que pugnen per brollar.

    M'ha semblat especialment afortunada aquesta construcció: "la son que he enderrocat per viatjar cap als teus dominis". La trob d'una eloqüència -i una elegància- poc comunes.

    Tot plegat, una lectura obligada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

167742 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com