Abismes.5: Big Bang

M'ha entusiasmat especialment, aquest escrit. Però es parla també de continus big-bangs. O sigui que potser la patètica energia de les partícules ens té sotmesos eternament, com a partícules, potser, o és possible que la ciència, segons el que crec jo, estigui pecant d'ingenuïtat, i la filosofia ens depari moltes més solucions, en les quals ens poguem veure deslliurats per fi d'aquest món de les percepcions que tant de mal ens fan.

Salut!


Sergi

Poema de lucideses i eternes preguntes.
M'agrada especialment:

"...dins la música del caos,
dins la remota cançó
que cerca la nostra veu.
Abraçats i penetrats
l'un de l'altre,
intuïm la pregona veritat
i la reproduïm exaltats
en cada gest de tendresa insuportable..."


un petó!!

gyps

I de nou, per cinquena vegada, miro des de la vora cap a la sima fonda... i de l'abisme recapto una bellesa greu, com correspon a aquella que ha contemplat el nucli de les coses, l'esdevenir del temps, els cicles de l'existència.
Des de la profunditat de l'estimball m'esquitxen espurnes de saviesa nascudes del pensament reposat, de l'observació atenta, de l'instint poètic afamat.
Les arrels clavades a l'espadat m'ofereixen fruits plens de contrastos i de certeses, d'antítesi i coherències, per acompanyar-me el trajecte des de la dispersió fins a l'unitat, del no-res al tot, de la soledat original a la companyia perseguida.

He trobat especialment atractiu aquest aiguabarreig de lirisme i contingut científic, de cosmologia física, d'universalitat privada, saviesa filosòfica i versos tendres, amorosos, intimistes, intensos.
M'empenyen a començar el dia mirant-m'ho tot amb uns ulls diferents, que coneixen un perquè.

Una abraçada un xic còsmica,
Unaquimera

Amic Franz! (per cert quin gran guitarrista...)
M'ha agradat aquesta poesia amb arrels científiques que explica el Big Bang, la teoria de la Creació, i també fa una comparança amb el comportament humà.
De sempre m'ha interessat la ciència, fins i tot per a convertir-la en matèria poètica.
Enhorabona pel teu poema i endavant!
Salut!
FRANCESC

PS Ací et deixe dos enllaços amb poemes meus que tracten del gènere:
-ATZAR
Haikus del Big Bang

Hi ha, diuen els científics, i en açò estan d'acord amb els poetes, tota una poesia de l'univers. Aquells qui observen les partícules subatòmiques diuen fins i tot que aquestes de vegades es mouen de manera capriciosa i imprevisible. Com quan es lliguen els mots i les frases de manera creativa. Serà l'univers una combinació d'ordre i d'atzar? És aquesta la llibertat intransferible dels àtoms? No se m'acudeix una manera més bella que la teua d'expressar-ho.
Ens entestem a classificar el món en contraris, on l'afirmació d'un supòsit ha de ser per força la negació del seu oposat. Però en aquest poema, dins d'aquest univers en miniatura del qual tu has estat el demiürg, hi conviuen ordre i atzar.
Sí, Franz, tot allò que s'expandeix tendeix a concentrar-se de nou. Com aquests éssers vinclats en una abraçada de tendresa insuportable.
Un bes.

...penetrats un de l'altre...
Tot és alhora anada i retorn. Llegint el poema m'he quedat aclaparat per la intensitat de la cosmogonia que ens proposes, per la grandiloqüència que s'amaga sota l'intimisme del discurs.
Me l'enduc, amb permís, als meus favorits.

ACP

Els teus "abismes" se m'estan convertint en una font on sadollar les meves aspiracions de lector. I com m'ha agradat aquest bell tractat filosòficocientífic bastit en forma de poesia d'una puresa absoluta! Un doll d'idees que manejo assíduament, allò que penso sovint però que mai sabria expressar com tu ho has fet en aquests versos absoluts. I encara el final magnífic i exultant, per a la trobada definitiva:
"La fi indefugible de la dispersió,
la tornada a l'u que desconeixem,
del qual venim,
al qual anem."

Grandiós!

però que arriba a tenir sentiments en caure en les teves mans.

Gràcies, d.