Abismes.5: Big Bang

Un relat de: franz appa

Considerem el següent:
el tot era indiferent del no-res,
el moviment del repòs,
la quietud de l'esforç.
En aquell buit curull i inabordable
el tot no era i la seva negació era.
Quan esclatà fou el després,
el moment que ja no va ser el primer,
i tot va començar com una mort
tan lenta en la deriva còsmica:
partícules infinitessimals
d'aquell infinit sense membres.
Partícules com nosaltres
condemnades a trobar-se,
cridades sense remei
a ser ritme i matèria.
incitats a veure'ns
en la llibertat intransferible dels àtoms,
tant podem perdre'ns en tal vertigen
com aprofitar els intervals de l'atzar
dins la música del caos,
dins la remota cançó
que cerca la nostra veu.
Abraçats i penetrats
l'un de l'altre,
intuïm la pregona veritat
i la reproduïm exaltats
en cada gest de tendresa insuportable:
la fi indefugible de la dispersió,
la tornada a l'u que desconeixem,
del qual venim,
al qual anem.


Comentaris

  • Ciència per a animals amb ànima[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 17-08-2008 | Valoració: 10

    M'ha entusiasmat especialment, aquest escrit. Però es parla també de continus big-bangs. O sigui que potser la patètica energia de les partícules ens té sotmesos eternament, com a partícules, potser, o és possible que la ciència, segons el que crec jo, estigui pecant d'ingenuïtat, i la filosofia ens depari moltes més solucions, en les quals ens poguem veure deslliurats per fi d'aquest món de les percepcions que tant de mal ens fan.

    Salut!


    Sergi

  • gypsy | 26-04-2008 | Valoració: 10


    Poema de lucideses i eternes preguntes.
    M'agrada especialment:

    "...dins la música del caos,
    dins la remota cançó
    que cerca la nostra veu.
    Abraçats i penetrats
    l'un de l'altre,
    intuïm la pregona veritat
    i la reproduïm exaltats
    en cada gest de tendresa insuportable..."


    un petó!!

    gyps

  • Nucli i esdevenir[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-04-2008

    I de nou, per cinquena vegada, miro des de la vora cap a la sima fonda... i de l'abisme recapto una bellesa greu, com correspon a aquella que ha contemplat el nucli de les coses, l'esdevenir del temps, els cicles de l'existència.
    Des de la profunditat de l'estimball m'esquitxen espurnes de saviesa nascudes del pensament reposat, de l'observació atenta, de l'instint poètic afamat.
    Les arrels clavades a l'espadat m'ofereixen fruits plens de contrastos i de certeses, d'antítesi i coherències, per acompanyar-me el trajecte des de la dispersió fins a l'unitat, del no-res al tot, de la soledat original a la companyia perseguida.

    He trobat especialment atractiu aquest aiguabarreig de lirisme i contingut científic, de cosmologia física, d'universalitat privada, saviesa filosòfica i versos tendres, amorosos, intimistes, intensos.
    M'empenyen a començar el dia mirant-m'ho tot amb uns ulls diferents, que coneixen un perquè.

    Una abraçada un xic còsmica,
    Unaquimera

  • Gènesi[Ofensiu]
    F. Arnau | 19-04-2008 | Valoració: 10

    Amic Franz! (per cert quin gran guitarrista...)
    M'ha agradat aquesta poesia amb arrels científiques que explica el Big Bang, la teoria de la Creació, i també fa una comparança amb el comportament humà.
    De sempre m'ha interessat la ciència, fins i tot per a convertir-la en matèria poètica.
    Enhorabona pel teu poema i endavant!
    Salut!
    FRANCESC

    PS Ací et deixe dos enllaços amb poemes meus que tracten del gènere:
    -ATZAR
    Haikus del Big Bang

  • Nada Brahman[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 17-04-2008

    Hi ha, diuen els científics, i en açò estan d'acord amb els poetes, tota una poesia de l'univers. Aquells qui observen les partícules subatòmiques diuen fins i tot que aquestes de vegades es mouen de manera capriciosa i imprevisible. Com quan es lliguen els mots i les frases de manera creativa. Serà l'univers una combinació d'ordre i d'atzar? És aquesta la llibertat intransferible dels àtoms? No se m'acudeix una manera més bella que la teua d'expressar-ho.
    Ens entestem a classificar el món en contraris, on l'afirmació d'un supòsit ha de ser per força la negació del seu oposat. Però en aquest poema, dins d'aquest univers en miniatura del qual tu has estat el demiürg, hi conviuen ordre i atzar.
    Sí, Franz, tot allò que s'expandeix tendeix a concentrar-se de nou. Com aquests éssers vinclats en una abraçada de tendresa insuportable.
    Un bes.

  • ritme i matèria...[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 16-04-2008 | Valoració: 10

    ...penetrats un de l'altre...
    Tot és alhora anada i retorn. Llegint el poema m'he quedat aclaparat per la intensitat de la cosmogonia que ens proposes, per la grandiloqüència que s'amaga sota l'intimisme del discurs.
    Me l'enduc, amb permís, als meus favorits.

    ACP

  • Veritablement...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-04-2008 | Valoració: 10

    ...és un poema profund en el que dius coses com que ens unim i ens acostem per la inèrcia o millor dit per la casualitat d'aquell big bang en el que tots estàvem junts en un forat negre, en un espai molt reduit i serem i tornarem a ser tots un, si mai hem deixat de ser-ho, però clar que hem deixat de ser-ho, hem estat separats i si tenim una amant a Amèrica, diem, mira que ets lluny però més encara ho estaria a una galàxia desconeguda, quan tots vam estar en un petit espai junts, crec que has volgut des de la solitud proposar un nou acostament dels cossos i de les ànimes de tots nosaltres, des del dir: Tot el que és i tot el que és el no-res, ha viscut a la mateixa casa un dia, i en un moment de èxtasi se'n va anar, com també se'n van els amors o els germans.
    Aquesta idea del teu poema l'he tinguda algunes vegades jo també però no se m'havia ocorregut posar-la al paper, tu te m'has avançat i et felicite per això, t'ha eixit un bon poema.

  • Grandiós[Ofensiu]
    Anagnost | 15-04-2008 | Valoració: 10

    Els teus "abismes" se m'estan convertint en una font on sadollar les meves aspiracions de lector. I com m'ha agradat aquest bell tractat filosòficocientífic bastit en forma de poesia d'una puresa absoluta! Un doll d'idees que manejo assíduament, allò que penso sovint però que mai sabria expressar com tu ho has fet en aquests versos absoluts. I encara el final magnífic i exultant, per a la trobada definitiva:
    "La fi indefugible de la dispersió,
    la tornada a l'u que desconeixem,
    del qual venim,
    al qual anem."

    Grandiós!

  • Comuna lírica científica[Ofensiu]
    deòmises | 15-04-2008 | Valoració: 10

    però que arriba a tenir sentiments en caure en les teves mans.

    Gràcies, d.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

125836 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com