Cercador
Abismes 16: Plagi de tu
Un relat de: franz appa- Compartir:
Ser on tu,
on la teva pell desplegui
les ales de la teva aroma,
on la terra recordi
cada broll del teu pas.
Ser en tu,
com la volva en el nevàs,
com l'aire que sobtadament
és el meu alè.
Ser de tu,
com l'aigua per la pluja
que és torrent fins a la vall.
Ser per a tu,
per a dies i nits sense cap nom
que no sigui el de l'amor.
Ser un plagi de tu.
O, simplement, ser tu.
Comentaris
-
Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]deòmises | 24-09-2008
ARQUITECTURA VISUAL
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
O
M
E
N
Ç
A
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
E
L
mot
llum
cos
veu
S
O
M
N
I
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
D
E
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L
'
H
O
M
E
?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
d. -
franz[Ofensiu]gypsy | 13-09-2008
tens raó, mai no s'acaben els abismes, potser, tant sols, deixem d'escriure'ls.
Un petó enorme. -
ginebre | 13-09-2008
"já confundimos tanto as nossas pernas
Diz com que pernas eu devo seguir"
Em fa pensar en
http://www.youtube.com/watch?v=UozSedu8qTI
Si l'abisme perd les seves vores
serà pont aleshores?
Merci per compartir! -
...[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 13-09-2008 | Valoració: 10
Bona elegia de la fusió amb l'altre/a: on, en de per a...
Suposo que aquesta és la forma màxima del desig: la fusió/confusió en l'altra persona, l'estimada. Arribar a no saber si som o estem en l'altre, si vivim per o en l'altre. Si existim per o en l'altre.
Una abraçada
Antoni -
ambre | 13-09-2008
"on la terra recordi
cada broll del teu pas" una imatge preciosa
"com l'aire que sobtadament
és el meu alè." Aquest adverbi està molt ben posat i trobat
Ser per tu em recorda babel ...
"Ser un plagi de tu.
O, simplement, ser tu." Un final fantàstic
-
ser l'altre part...[Ofensiu]Noia de vidre | 09-09-2008 | Valoració: 10
i veure el punt de llum a la zona esquerra de l'espatlla... si si, tenim gent que forma part de nosaltres, que ens sentim atrets sense saber que van ser part de nosaltres.
m'ha encantat!!
un petonet -
Ser[Ofensiu]opuscle | 09-09-2008
dins el silenci d'un altre, dins la seva mirada. Àdhuc, dins els seus mots. I esdevindre un altre filtrat per l'essència d'aquell que escriu pensant en un hom que no és ell o ella. Creant un univers nou dins els versos.
Un plaer llegir el que escrius. -
Exploració voluntària[Ofensiu]Unaquimera | 09-09-2008
L'últim abisme? Potser el darrer que porta el mot per endavant, però de veritat ara ja sé ( en tinc proves a cabassos! més de 16... ) que apropar-se als teu poemes és, sempre, llençar la mirada a la profunditat, estimbar el temps mort, de cop i sense possibilitat de retorn, per a què la sensibilitat pugui esquitxar-se en pocs segons vius d'espurnes d'emoció, de mots suggerents, d'imatges enfiladisses...
Sempre que et vinc a llegir et sento molt humana: exploradora, voluntària, dels teus trencalls, que sé de segur que em duen a l'esborronament o a la placidesa, sensacions produïdes, segons el moment, per la bellesa que crees, de vegades amb una apariència de lleugeresa ( com és ara, avui, el cas ) que m'admira.
Algun dia m'agradaria ser capaç de plagiar-la dignament, pel tot el que això suposaria per a mi d'aprenentatge, de pas endavant... o endins!
Per a tu, amb el meu agraïment ( per les paraules de retrobada, pel poema, per ser a prop de tantes maneres ) t'envio una abraçada forta, forta,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168274 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com