Abismes.11: Pous. Ponts. Pols

Un relat de: franz appa

*
POUS

No et trobaré
si no és en el meu límit,
si et cerco en l'encavalcament
atuïdor del temps.
No: he de mirar
dintre aquesta tenebra meva,
cercant entre els plecs decandits
l'aire nou i pur.
O sigui: tu.

PONTS

Garantia de trobar-te
quan un telèfon sona:
vibra l'aire, ones
que mai no agrairé prou
em traslladen als teus passos
i, invisible, et manifestes.
Joia de trobar-te:
infinitat de combinacions
que un savi expert com jo
haurà de travessar
per captivar-te.
i ser -paradoxa-
teu.


POLS

Llum i crepuscle: algun dia
que rebota en els instants
magnífics que ara som.
Algun temps d'implacable mot
ens veurà com el record
dels valerosos amants
que van afrontar la por.


Comentaris

  • Poesia...[Ofensiu]
    Bonhomia | 28-09-2008 | Valoració: 10

    Poesia genial, com sempre. La que m'ha cridat més l'atenció és la de POUS.

    Genial!


    Sergi

  • Tres versos magnífics... [Ofensiu]

    els tres titulars comencen amb p... pous que interpreto com el temor a trobar lo desconegut o distint a lo volgut o desitjat. Ponts que imagino que connecta aquella foscor amb la realitat de la troballa. Pols el irremeiable futur. No se si l'he entès prou bé però crec una interpretació prou valida. De tota manera el vers l'he trobat enriquidor, i gairebé impecable.

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • explores l'inexplorat[Ofensiu]
    somniseva | 10-07-2008 | Valoració: 10

    Saps que no estic en una bona temporada, però els teus versos em porten a un món inexplorat, inhòspit i diferent. Em transportes, com Alícia en el país de les meravelles, al país dels sentiments, igual quan et llegeixo com quan em descobreixes a mi mateixa el que jo escric.
    Gràcies per estar-hi.

  • Molt maco, molt.....[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 10-07-2008 | Valoració: 10


    Ni molt ni res. És fantàtic, aquest relat m'ha captivat l'ànima de bona manera, t'ho ben juro.
    Et seguiré llegint, franz appa! Gràcies.

    Un salut d'ullsblaus1

  • Triple poema, triple goig[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-07-2008

    De nou a la vora de l'estimball, aquest cop amb una triple possibilitat: llençar-m'hi endins del pou i acompanyar-te en la recerca, travessar-ho de costat a costat seguint el pont del teu gaudi aferrant-me a la barana paradoxal, deixar-me recobrir per la seva emanació de pols poètic que ens protegeix de l'oblit.

    Davant del dubte, decideixo fer una cosa darrera l'altra, en diferents ordres, de tal manera que l'abisme és en aquest cas un doll de possibilitats combinatòries.
    Totes i cadascuna d'elles em captiven. Totes m'enriqueixen. Te les agraeixo totes.

    I t'envio una abraçada triple,
    Unaquimera

  • Per a mi[Ofensiu]
    besllum | 07-07-2008 | Valoració: 10

    té una càrrega èpica important, sobre tot la darrera part: pols. Queda sublimat el desig i el goig de viure.
    Una poesia poc ortodoxe i trencadora, que diu molt des de molt endins.

    besllum

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

167732 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com