Abismes.10

Un relat de: franz appa

I



Tornaveu del mar:
onades incessants com l'escriptura
de rengleres d'escuma blanca
sobre un tapís de blaus.

En la seva deriva circular,
com una tarda et va dur a mi,
així va deixar-te al seu albir
perquè hi fessis nau.


II

Sota el sol jove de juliol
i al migdia bla de setembre
un mateix fidel deixeble
va ser del nostre amor.

Arriben vents del nord
que l'abriven i el fan ardit,
però no mostra nou camí:
que tu ets fita i port.


Comentaris

  • Estàs...[Ofensiu]
    Bonhomia | 03-09-2008 | Valoració: 10

    ...fet un gran poeta. Del.liro amb les teves poesies, sincerament.


    Sergi

  • Anagnost | 01-07-2008 | Valoració: 10

    Company, tu passes de la prosa més dinàmica a la lírica més refinada, sense solució de continuïtat. I de sobte, resseguint les tevesm petjades, et trobes dos poemes com aquests, dues tendríssimes declaracions d'amor, delicadament breus, matèria altament sensible, lectura per a la pausa, paraules per a degustar un horabaixa tranquil, sota l'emparrat.

  • amor i mar[Ofensiu]
    SensExamens | 25-06-2008 | Valoració: 10

    Torno a ser jo.M'agradaria fer un comentari una mica més currat, però encara no sé, em vaig fixant com ho feu, és el segon dia que entro.

    És un poema d'amor i de la natura, romàntic i mariner. Resulta molt agradable.
    El que no he entés és perquè es diu Abismes i un numero de sèrie quan podria tenir un nom propi.
    Molt de gust, d 9!!

  • Una sola cosa[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 25-06-2008

    Franz, novament fons amor, escriptura i naturalesa com una sola cosa. I el tòpic de la mar, que sovint hom ha identificat en la poesia amb la idea de la mort, ací apareix com a sinònim de la creació literària i de retruc amb l'amor. Això, pel que fa al primer poema o part. I què es pot afegir al segon? Un amor, una presència, que roman més enllà de les amenaces del rigor hivernal, açò és, dels entrebancs o del pas del temps.
    Encantada, com sempre, de rebre un nou Abisme. I més ara en estiu, en consonància amb aquest juliol que esmentes.
    Petons.

  • Ressonàncies[Ofensiu]

    No sé si volgudament o no, però el teu poema (2 en 1) m'ha dut immediatament ressonàncies del Vinyoli del "Llibre d'amic":

    "Vares venir fins on jo dormia
    i em vas despertar,
    i em vas convidar a tenir set,
    una gran set per a la qual
    et vas fer copa on jo la pogués veure"

    Molt bons els dos poemes. Felicitats.

  • Recers[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-06-2008

    Intueixo en aquest poema teu l'expressió d'un sentiment contingut, manifestat en veu baixa, en to tranquil, com qui recorda temps passats tot mirant el mar des de la platja... de tal manera que els versos resulten lleus, gairebé sense càrrega passional, sinó reposats, dignes, enamorats, savis, acollidors sense cap gest excessiu.

    M'hi sento bé, molt bé.

    I em fa pensar que tots som nau fugint de les tempestes i buscant recer... i al mateix temps, tots som port que esguarda l'horitzó, per si la nau que espera arriba ja i li dóna sentit, omplint-lo i generant vida.

    I el mar bell que has creat va i ve entre els versos suaus... i em bressoles.

    Et vull desitjar un estiu plaent i t'envio aquest anhel embolicat amb una abraçada càlida,
    Unaquimera

  • Normalment...[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 22-06-2008 | Valoració: 10


    Normalment als homes no els hi agrada la platja per``o veig que a tu si, pel el sentiment que hi pose que es ben profund i certer. Et seguiré llegint. GHràcies.

    Un salut d'ullsblaus1

  • gypsy | 21-06-2008

    Franz, és un luxe gaudir la teva sensibilitat excelsa.
    Tot a lloc, en un ordre exquisit per expressar la bellesa d'un sentiment.

    T'admiro moltíssim!

    gyps

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

167397 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com