Abans que passi res...

abans que passi res millor que reflexionem. Penso que és una bona idea, com dius la por i l'allunyar-se dels altres sovint és reflexe de la por i el dolor que sentim cap a nosaltres mateixos. Subscric el que comenta la brideshead sobre els errors ortogràfics i el contingut del teu escrit. La idea dóna pot donar molt més de si, però bé... potser simplement volies deixar unes pinzellades i permetre al lector que elucubres o bé obrir-li una porta a la reflexió.
Aprofito per comentar-te que he estudiat el mateix que tu i arrel de comentaris que fem al fòrum, amb altres relataires hem obert
http://ellaberintdelesidees.blogspot.com
per si et fa gràcia dir la teva.

Una abraçada,

Leela

feta de pinzellades diverses sobre la bonhomia de les persones. No tot és sempre com sembla, o com ens pensem, i moltes vegades actuem primer abans d'aturar-nos a pensar si la nostra actuació respon a una realitat o a una ficció que només és al nostre cap.

L'argument sobre el qual fas girar les teves reflexions és interessant; potser et diria que li trobo a faltar al teu relat una mica més de connexió entre els punts, em semblen una mica desordenats i, si els analitzéssim a fons, potser també els trobaria, en certs fragments, una mica redundants.

I només afegir que hi ha alguna falta d'ortografia, que segur que aniràs corregint, a mesura d'anar escrivint, oi? Una de les errades te le puc dir: "rancor" és rancúnia en català. Les altres, confio que les trobaràs tu mateixa i així, com fem tots plegats, anem aprenent, que és del que es tracta.

Bé, perdona tanta crítica per ser la primera vegada que et comento, però com que he llegit "s'accepta crítiques constructives", doncs per això m'hi he atrevit...

Una abraçada i, encara que sigui amb retard, rep la meva més sincera benvinguda a RC. Ja veuràs quin món més fascinant aniràs descobrint!