Cercador
Abans i ara
Un relat de: TocatardàAbans i ara
Ja fa uns anys, uns quants anys,
estimar-nos era fer el cim:
amb braços entrellaçats i cuixes arrapades
arribàvem esbufegant dalt del volcà,
per sentir, en un punt àlgid, memorable,
les descàrregues esplendoroses
que ens deixaven exhaustos,
cruixits de cos i deixondits de ment.
I retornàvem a la plana del dia a dia
fins a l’hora de la nova embranzida.
Trigàvem a tornar-hi perquè crèiem,
apassionats com érem,
que valia més l’eclosió dalt de cim
que els suaus camins que hi duien.
Avui, no.
Avui, tendres i plàcids com som,
ens estimem més la plana, el camí.
No busquem dreceres que ens enlairin
en un tres i no res
fins al capdamunt de l’èxtasi.
Dreceres que ja no hi són.
Fem, dia sí, dia també,
estades reconfortants de platja i sol
a la sorra càlida dels nostres cossos
fins que ens guanya la dolçor del son.
O fem capbussades matinals
dins la mar arrissada
de la pell d’un i altre
per desvetllar-nos i viure el dia
ben frescos d’haver estimat.
Comentaris
-
Amor i natura[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 17-03-2014 | Valoració: 10
M'encanta aquesta unió que fas entre l'amor i la natura, la muntanya i la mar com a companys de relació. Escabellar-se dalt del cim és una sensació única, carregada de positivisme. I l'escalfor que acompanya a la platja sempre arriba a casa dins les sabates salades. Un poemàs Tocatarda! Una abraçada.
Aleix
-
Serenitat.[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 16-03-2014
El trancorrer entre l'enamorament passional i la serenitat d'un amor que madura i creix.
Fantàstic
Jordi