Abans, ara...

Un relat de: tardors

No ho sé, què m'està passant, on sóc? Estic cansada. Què sóc?

Les agulles giren i el temps es va escurçant, els dies passen sense pena ni glòria. Miro enrere, en un temps curt tot ha canviat... jo, la gent, tot és d'un color diferent. El record d'amors passats em ve a la memòria i l'assaboreixo amb una certa nostàlgia amb regust amarg, un regust que em recorda i em fa plantejar perquè duia sempre posat el fre de mà, realment els vaig estimar? Atracció, obsessió, rialles, paraules, pensaments, somnis i més somnis que se'm fonen i confonen, pel·lícules de tres anys enrere.
Ara vago pels dies buscant el que he trobat, caminant pels carrers imaginant quin és el teu somriure. Sabent-me una per dins i per fora una altra, visc i intento que em coneguis conjugant aquestes dues parts de mi.

Comentaris

  • Yuna | 29-05-2006 | Valoració: 10

    Conjuga-les totes cap a una sola veritat... serà més fàcil !!

    Molt maco!

    Txell

l´Autor

Foto de perfil de tardors

tardors

25 Relats

65 Comentaris

28897 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.
----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.

De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/