ABANDONANT EL MEU COS 1

Un relat de: Bonhomia
ABANDONANT EL MEU COS 1

Em trobo en una cova a símil i necessitat d'amagatall... sento avions i els bombardejos m'estant esclafint al cervell... a mi un dia em van dir que participar en aquesta guerra seria honest per la meva part... no m'ho vaig creure... però no esperava el terror que estic sentint de temps ençà, d'amagatall en amagatall, menjant plantes... vaig desertar i la meva orientació física és impossible, ara me n'arrepenteixo, al batalló hi havia mapes, almenys.

No vull morir i tinc 23 anys, la guerra no fa fort, se't menja a queixalades d'un verí que et fa sobreviure amargament, per a no dir que preferiria estar mort. M'he arrencat un queixal i vaig embrutant de la meva pròpia sang les parets de la petita cova entre muntanyes on em trobo.

És de nit, crec que de matinada, i encara que ho volgués no podria menjar. M'estic tapant l'obertura sagnosa que he deixat al lloc del queixal. ...

Comentaris

  • Senzillament, por[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-07-2015 | Valoració: 10

    Por Sergi, m'has fet sentir por i pànic i angoixa i depressió total! Amb poques paraules has descrit magistralment què pot sentir un home quan deserta i és jove i té por i pateix. Me'n vaig a respirar una mica... Una abraçada.

    Aleix

  • most colpidor[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-07-2015 | Valoració: 10

    M' agrada
    E.g. llegeixo
    Montse

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513925 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.