Aaaag!!! M'han disparat.. la inflació

Un relat de: Epicuri

Gairebé, no puc fer la compra!

El poder adquisitiu de les famílies, ni que siguin mono personals, s'ha vist reduït a no res. Sobretot per les que reben quantitats de diners fixes o fixades: Mateixos diners, menys compra.

Fillet, per què em demanes quatre?
si en tens prou amb tres?
Té t'endono dos...
...i li dona un!

Es un procés ben real i tan vell com la existència de la moneda. Pot ser molt simple o es pot arribar a complicar molt. Sobretot en economies complexes.

L'economia està reconeguda com a ciència social. Les seves teoritzacions son menys exactes i menys demostrables, científicament que altres ciències. El mestre Mintzberg diu que hi han dos tipus d'economistes que fan prediccions: Els que saben que no saben i els que no saben que no saben...

Es important ressaltar que l'IPC que tant s'utilitza per mesurar la inflació; oficialment, en el nostre cas, està integrat per una llista d'uns 364 bens.

Fortes variacions del preu d'uns o d'altres bens, poden desvirtuar molt el sentit de l'IPC. El seu efecte no es igual per tothom. Pot beneficiar a un sectors i perjudicar, al mateix temps a d'altres.

La moneda, no deixar de ser un bé. Un bé d'intercanvi. Al seu preu se li diu tipus d'interès.


-Llàstima que ajuntant mitja ració de mongetes
amb un altre mitja ració de botifarra no
aconsegueixi una ració sencera de
mongetes amb botifarra.

(ho deia una víctima d'una forta inflació, als còmics d'en Luky luke).


Per entendre'ns: Bescanviem 10 Euros per 10 fitxes i comencem el joc. Algú, que en sap i pot, fa trampa: introdueix més monedes i marxa abans que els altres enduent-se, es adir bescanviant, tants euros com fitxes. Els demés no ho podran fer, les seves fitxes ja no valen el mateix. Valen menys...

Un dels mecanismes inflacionistes més gràfics i antics es el que es feia servir quan les monedes consistien directament en metalls preciosos. Sobre tot plata i or.

Els tramposos les llimaven i es quedaven les serradures del metall preciós que en treien. El procés es repetia fins que algú feia allò tan manit de mossegar-les per tal de comprovar la consistència i la moneda. Si la moneda es doblava no s'acceptava.

Els faraons de l'antic Egipte feien servir la inflació pera finançar les piràmides com avui encara; els que tenen prou poder, la utilitzen per finançar les seves guerres i / luxes.

1. Els preus pugen. (no tots igual, hi han guanyadors i perdedors)

Els motius poden ser molt variats: increments de la demanda, reducció de la oferta (les dues forces dels mercats), rigideses o excessives flexibilitats de preus de determinats bens, pujades de matèries primes (p.e. petroli), processos de fabricació ineficients, sistemes tributaris erronis, marges excessius de beneficis i també...

Taxàn, taxàn...! la reina de les raons, la que fa pagar els plats trencats als més febles, econòmicament i que sovint es ven com si figurés a la bíblia: Pujades de preu, o preu "excessiu" de la mà d'obra, es a dir salaris.

2. El poder adquisitiu de la majoria baixa.

3. El control de la economia es fa encara més difícil

Hi han moltes maneres d'intentar i fins i tot de vegades, aconseguir corregir-la.

El més difícil es posar-se d'acord per tal de fer-ho de manera que hi hagin el menor nombre de perjudicats possible. I que la càrrega, o sigui que els que es quedin amb les fitxes que valen menys, no siguin els més necessitats.


Figures don't lie but liers figure.

Els nombres no menteixen. Però els mentiders en fan molts, de nombres.

(dita anglesa).



Comentaris

  • Carai...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 03-03-2008

    ...bona explicada i bons exemples, ja m'hagués agradat que a la uni m'ho haguessin explicat així i no amb corbes i paraules tècniques!!! Realment aquest any i final del passat està sent molt dur!

    Bé, esperem que tard o d'hora millori!

    Una abraçada!

  • Interessant...[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 25-01-2008

    ... que algú incideixi en aquests temes en aquesta web. M'ha agradat força. Mira què en deia Lord Acton:

    "The issue which has swept down the centuries and which will have to be fought sooner or later is the people versus the banks"

    És a dir, que hi ha una lluita pendent al llarg dels segles que tard o d'hora s'haura d'afrontar i és la de la gent contra els bancs (que són precisament aquests que dius tu que fan trampes).

    Enhorabona pel relat!

  • Mentre[Ofensiu]
    ginebre | 22-01-2008

    hi hagi tramposos...
    El pitjor de tot és que sabem qui són. Ells a més tenen la paella pel mànec (fent veure que no la tenen) i aconsegueixen que les normes del joc siguin adequades a les seves trampes.
    Estem perduts. En aquest context el més "assenyat" és fer les nostres trampes també.
    Recordo un conte de la Isabel Allende en el qual la protagonista es lamentava de la modernitat. Deia alguna cosa així com: "...abans almenys la corrupció era democràtica". Ara ja només és reservada a les classes dirigents!!
    Interessant relat. Per reflexionar i potser "aprendre" a jugar millor. O no, potser decidir trencar la baralla i sortir del joc.... (serà possible?)

  • Quina pujada![Ofensiu]
    Unaquimera | 08-01-2008

    Aaaagh! M'he marejat... no de llegir el teu relat, que realment resulta mol amè, sinó de veure com pugen els preus en aquets primers dies de l'any... i en molts cassos, de bens de consum bàsics!

    M'he apuntat un parell de frases del teu assaig per mastegar-les a poc a poc... són força curioses!

    Aprofito l'ocasió per enviar-te una abraçada d'Any Nou, que no costa gaire d'oferir ni de rebre i és plena d'afecte i d'il.usió,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

426274 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com