a

Avui es un d'aquells dies gris.
És dissabte i intento matar el temps fent alguna cosa absurda.
Acaba de sonar el telèfon però no l'he despenjat, estic arraulida el sofà amb la manta i mirant-me les puntes dels dits mentre sona una cançó que m'agrada molt per la radio.
La canto fluix per mi…
Llavors, absorta en els meus pensaments, em trobo en mig d'una sala buida sense calor ni claror.
Em torno a mirar els dits, els moc i sento que estic viva, torna a sonar el telèfon, m'aixeco d'un salt del sofà i l'agafo.
Torno a la realitat, miro altre cop per la finestra i trobo que el dia ja no és tant gris.

Agafo la jaqueta, tanco la porta. Me'n vaig. Avui m'he abandonat!!!!