Cercador


Llista categories

A vostè, què li semblo?

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Un migdia qualsevol, en una cruïlla amb botigues per tot arreu.

—Escolti, jove, que li puc fer una pregunta?
—Perdó, senyoreta, que m’ho diu a mi?
—Sí, a vostè.
—És que... veurà, no estic acostumat a...
—Acostumat a què?
—A que les noies m’assaltin pel carrer.
—Escolti, jove, vostè es confon!
—Però... no volia parlar amb mi?
—Sí, li volia fer una pregunta, però ara no sé què fer.
—Perdoni’m vostè a mi... m’he precipitat. Pregunti, pregunti.
—Veurà, la pregunta és una mica... com li ho podria dir...? Delicada.
—Faci, faci!
—Vostè em troba atractiva.
—Escolti, vostè per quin camí va?
—No sigui malpensat i contesti.
—Veurà, senyoreta, en confiança, jo sóc una mica sord i a més a més hauria de portar ulleres, però no m’agraden gens.
—Vaja! Quina casualitat, el mateix em passa a mi.
—També és una mica sorda i necessita ulleres?
—Sí! I el meu promès, també.
—Caram! Ja hi tornem a ser. Vostè, vostè té promès i vol lligar amb mi?
—Què diu ara! Què més voldria vostè.
—Doncs si té promès per què té interès a parlar amb mi.
—Ja li he dit que tant el meu promès com jo necessitem una mica... només una mica, d’ajut per a l’oïda i la vista...
—I què vol dir amb tot això?
—Veurà, el meu promès no em diu mai cap paraula bonica i jo voldria saber...
—Què és el que voldria saber?
—Si no em diu res, perquè no em veu prou bé o perquè no sóc gens sexy.
—Miri, senyoreta, ha anat a topar amb la persona menys indicada. Veurà, jo sóc molt tímid per a dir coses a les noies.
—I ara! No vull pas que em tiri floretes. Només que em digui si sóc d’aquestes... com li ho podria dir...? D’aquestes que criden l’atenció...
—La veritat és que no sé pas què dir-li...
—O sigui, que em troba lletja.
—Jo no ho he dit pas, això.
—No ho ha dit, no ho ha dit...de vegades els silencis també parlen.
—És que... a part de ser tímid, tinc por que arribi la meva promesa i em vegi parlant amb una desconeguda de formes insinuants...
—Ara s’ha descobert! Miri. Més val que no em digui res. No fos cas que es fes il·lusions.
—Però si jo...
—Calli, calli que està arribant el meu promès.
—Oh! I també la meva xicota!

La topada va ser fenomenal, tots quatre caigueren per terra. Afortunadament, malgrat la trompada, el vidre de l’aparador va quedar intacte.


—————
El 12/03/2011 vaig escriure aquesta conversa
El 22/03/2011 la PiCaPi, amb bona voluntat, va fer el que va poder
——————————




Comentaris

Afegir comentari
  • Molt bona!![Ofensiu]
    Annalls | 14-03-2013

    I podries continuar que s'equivoquen de parella...bla..bla..bla..però ja esta bé així. Lo teu son les converses sorprenents , esperpènticament divertides. M'agraden.
    Felicitats pel teu sentit de l'humor!
    Anna

  • A mi em sembla...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 13-03-2013 | Valoració: 10


    Sembla una conversa absurda... però no, no ho és tant. Únicament cal tenir l'orella una mica ensinistrada, quan anem pel carrer, i en sentirem de més d'absurdes i disbaratades.

    Més difícil es reproduïr aquestes converses en forma escrita sense que perdin la gràcia, però aquesta capacitat de traslladar els diàlegs al llenguatge escrit la domines molt bé, amic Joan. I aquest és un exemple. Divertit, irònic, juganer...

    Salut!

    T.

  • Ai que rebó!!!![Ofensiu]
    allan lee | 11-03-2013

    Jaaa. I al final tots contents: resulta que la sorda-mig cega té unes formes insinuants!! La trompada final, apoteòsica! Joan, això és una peça de teatre d'aquell tan divertit. Felicitats! Tens un humor i una manera de trametre alegria que no hi ha qui ho pari!! Una abraçada

    a

  • Escolta, Joan:[Ofensiu]
    rnbonet | 11-03-2013

    Encara converses com aquestes? Perquè si és de veritat... mare meua!
    I si és de ficció...Verge dels Desemparats!!!

    Fem brometa, no? Com tu.

    Salut i rebolica, amic!

  • Una conversa[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 12-02-2012 | Valoració: 10

    molt divertida, Joan. Et manté amb un somriure als llavis durant tota la lectura. Molt bon sentit de l’humor i ben desenvolupat en un relat!
    Una abraçada,
    Shaudin

  • molt be[Ofensiu]
    Onofre | 07-10-2011 | Valoració: 10

    O com deia o va preguntar aquell a la fosca de la nit i a la porta de l'Ajuntament :
    -Senyores, preguntar no és faltar, vostès son...

  • D'on...?[Ofensiu]
    brins | 30-05-2011 | Valoració: 10

    D'on treus aquestes converses tan divertides, Joan...?

    Gràcies per fer-nos-ho passar tan bé. Crees un món imaginari i fantasiós, però alhora, creïble. No sé com t'ho fas..?

    Pilar

  • Escolti jove, li puc fer una pregunta??[Ofensiu]
    Naiade | 24-05-2011 | Valoració: 10

    Només a tu Joan se’t poden acudir aquestes converses, tan plenes d’equivocs i jocs de paraules. Gracies per haver-me fet riure una bona estona de les teves ocurrències. Segueix així. Ens llegim.
    Una abraçada

  • Molt bo![Ofensiu]
    Núria Niubó | 10-05-2011 | Valoració: 10

    Aquest jovent cada dia és més atrevit!
    Renoi, Joan, quin parell que has creat, tot dos indecisos i una mica capcioso també.
    Un diàleg divertit i engrescador des de l'inici fins al final.

    Tot llegint-lo imaginava la situació com una tira còmica, m'ho he passat molt bé!

    Gràcies Joan,
    Una abraçada càlida i sincera,
    Núria

  • Converses curioses[Ofensiu]
    Englantina | 08-05-2011

    No m'havia fixat prou bé en la teva traça en posar diàlegs sobre "paper". Aquest és ben curiós, divertit, i una mica surrealista.
    El diàleg és lleuger, i es nota que reies mentre l'escrivies, igual que jo quan la llegia.
    El final és la gota que vessa el got. Una "sortida" del guió que dona un punt i final curiós, tant divertit com el diàleg que hi porta.
    Genial.

  • molt bé joan...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-05-2011 | Valoració: 10

    un relat - conversa divertida i enginyosa, m'has fet passar una estoneta divertida. gràcies per compartir

    Et convido a llegir l'últim poema, inèdit, que he penjat recentment al meu blog, que tot just començo a crear. El blog es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.

    El nou poema : TÈBIA PRIMAVERA

    Espero que t’agradi
    Una abraçada ben gran
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182598 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >