A vosaltres !

Un relat de: shine

Cànons de musica blanca i cabdells de fil suau.
Cales càlides de capitans i camins que fas al capvespre caminant.
Cambres d'absències.
Lluna nua la de cada nit.
Sona ‘'tristesse'' de Chopin, Capdelin ...
Mil roses silvestres t'engalanen.
Per les rodalies, un rodamón rossinyol cantant peces de Mozart.
Gran roure envoltat de les teves roselles roges, Rosasp.
Foc vermell el teu.
Al fons sense cap fòbia.
Superant la foscor amb molta força, cada dia.
Tocant un forte de Txaikovski,
amb tanta fortalesa, Follet Groc i Ferran de Montagut.
Mare compositora del caràcter i la claredat,
capaç de reviure fugues de Bach.
És un plaer de cap a cap, Carme Cabús.
Com illes plenes d'imaginació, igualtat i il·lusió,
ens dones imatges d'un mar blau, on sona Saint Saëns.
Immens, inoblidable, Ilargi Betea.
Amb mots que el lector pot percebre, encara que portin licor.
Dins del llac, signes lents ballen simfonies de Beethoven,
Per a vosaltres Leela i Llibre.
Jove i amb tant trajecte.
Amb vents i trèvols.
I en tant sols una fulla de Vivaldi, es transforma el món, Tramuntana i Tiamat.
Amb art i quinze quadres,
les parets d'aquesta habitació.
Quaderns de tristor i alegries, una cançó de Haydn.
Per vosaltres Quetzcoalt i Queca.
Camps plens de maduixes
i camins plens de metes.
Mans sense mentides tocant Boccherini, Marc Freixas i Merihann.
Com astres que mai s'aturen dins l'horitzó.
Antifaços de grans planetes.
Ara toca Gluck, AnNna i Atzabara.
Avui ja sortit el sol i Heller us acompanya amb les seves nues notes, a vosaltres Sergi Yagüe, Pluja, Becari, Neska, i a molts d'altres que em deixo !

A TOTA AQUESTA GRAN FAMÍLIA!
NO CANVIEU MAI!!!

Comentaris

  • Molt maco aquest bell poema[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 27-07-2008 | Valoració: 10

    M'ha encuriosit el seu títol, ja que jo també en tinc un amb aquest nom. No exactament igual ja que el meu es titula: " A vosaltres, a tots vosaltres".
    L'he trobat molt maco intercalant els noms de diferents relataires amb diferents compositors molts bons. La quantitat d'imatges que es van perfilant mentre el llegeixes, t'omplen d'una suavitat i d'una tendresa molt especial. Ja l'havia llegit en una altra ocasió, però no l'havia comentat.
    Per acabar, m'ha encantat, com també a mi m'encanta Miquel Martí i Pol i més encara si tens un poema seu a la teva biografia.

    Rep una forta aferrada pel coll des de la daurada Vall dels Tarongers (Sóller) -Mallorca.

    Josep-Keops el beduí d'ultramar

  • Sí senyora:)[Ofensiu]
    nauette | 27-07-2008 | Valoració: 10

    Original, quin bon regal!

  • homenatge als companys [Ofensiu]
    gypsy | 01-09-2006 | Valoració: 10


    expressat en forma de poema, quin immens regal per a ells i per a tots els que podem llegir-lo.

    És bellíssim.

    gypsy

  • Quina sorpresa![Ofensiu]
    Ilargi betea | 24-04-2006 | Valoració: 10

    M'he quedat de pedra, ara! No havia llegit aquest poema tan dolç del que sense saber-ho formava part... No saps com t'agraeixo que m'hagis inclòs dins d'aquesta família de RC... és tot un honor!!

    No sé com ho feu, però els relataires sempre m'acabeu sorprenent amb regals tan tendres i emprenedors com aquest.

    M'ha semblat molt maca la idea de barrejar els autors amb la música, perque al cap i la fi, tot és art i sentiment...

    Una abraçada fortíssima i molta màgia per a tu, Shine!

  • Gràcies!![Ofensiu]
    Queca | 21-10-2005

    L'he trobat avui, i va de cap als meus preferits.
    Shine, només persones com tu són capaces de despendre tanta màgia i posseir un cor tan gran on hi capiguem tots.

    Mil besades i un cop més: MOLTÍSSIMES GRÀCIES!

    Mil i un somrilures per a tu!!!

  • Fantàstic[Ofensiu]
    MoLi | 30-09-2005

    Quina manera més enginyosa de recollir tots els comentaris en un! Crec que el més bonic d'aquesta web, és això, aquesta família que s'uneix a través d'allò que escriu per ella matixa i pels altres. Espero poder formar-ne part i arribar al 'altura, que aquí hi ha un nivell!
    No et perdré el rastre! MoLi.

  • emotiu[Ofensiu]
    kaiss | 30-09-2005 | Valoració: 10

    Emotiu és l'única paraula que m'ha aparegut al cervell despres de llegir tantíssima bellesa en forma d'escrit. No puc dir res més perquè m'he quedat de pedra, i les pedres no parlen xD.
    Un peto del Robert!!!!

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    ROSASP | 30-09-2005

    Ens ofereixes un concert variat i ric, amb l'amalgama de totes les melodies.
    Sento la música tan endins, no n'he estudiat mai, però quan sona em dóna la sensació de que en formo part.
    És com tocar el cel amb les puntes dels dits.
    Pel que em sembla intuir amb la teva tendra i apassionada estimació pels compositors que anomenes deus estar molt propera al món de la música.
    La meva filla toca el violí des de fa 6 anys i el meu home al escoltar-la cada dia, es va entusiasmar tant que es va decidir pel violoncel. Escoltar-los a l'un o a l'altre de fons mentre escric és tan gratificant, no sé com descriure-ho...
    M'encanta Mozart, és una explosió de llums i colors. Els sons corren desbocats, s'enlairen lliures. M'evoca l'essència de la vida, el batec irrepetible de cada instant.
    També tinc passió per Bach i tota la música barroca en general.
    No et pots imaginar la il·lusió que m'ha fet veure'm reflectida en aquest pentagrama de sentiments, paraules i melodies.

    Moltes gràcies de tot cor. Tant de bo ens uneixin sempre les notes d'aquestes preuades il·lusions per compartir.

    Molts petonets!



  • gràcies...[Ofensiu]
    Capdelin | 30-09-2005 | Valoració: 10

    per inclore'm en el teu poema... es nota que ets sensible, agraïda, bona persona i bona amiga...
    Uses la música (la teva magnífica especialitat que tant estimes) per fer una descripció de persones amb una suavitat i musicalitat immillorables...
    no deixis mai la música!!! poques coses omplen tant com ella ( i què t'he de dir jo a tu que... la vius!!!)
    un petó musical i una abraçada en do major (no me`n recordo si existeix aquest acord ja ja )

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de shine

shine

24 Relats

64 Comentaris

34256 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
CALLADAMENT

Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.

Miquel Martí i Pol


** Per si algú vol xerrar una estoneta:



urgell38@hotmail.com