A VEURE SI SALVAR UN CAPELLÀ SERÀ PECAT, ARA...

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
Ja ho dic d’entrada: jo sóc partidari de salvar els mossens i tothom que sigui salvable. Per això em sembla molt bé que el govern espanyol hagi fet una mena de desembarcament no Normandia per tal de salvar el predicador i per això també em sembla malament que no hagi salvat les monges que treballaven amb ell amb l’excusa de que les monges no era de la seva responsabilitat perquè aquestes monges no eren espanyoles. D’això jo en dic exactament no ser nacionalista. I la cosa no te gens de gràcia perquè una d’aquestes monges ja es morta i sembla que el govern espanyol la podia haver salvat.

Però aquí hi ha molta gent que diu que el que està fent el govern amb aquest mossèn, que es veu que es un home vell i que fa molt de temps que no ha estat a Espanya, es llençar els diners, llençar uns diners que la sanitat espanyola necessita com l’aire que respira per atendre molts casos infinitament més barats però infinitament menys mediàtics. Venen a dir que no s’ha salvat el mossèn perquè es consideri que valgui salvar la vida del mossèn en ella mateixa sinó perquè pensen que el salvament d’aquesta vida en particular els donarà rèdits electorals malgrat que econòmicament perjudiqui als drets sanitaris de la majoria dels espanyols.

A mi aquesta manera de veure les coses em sembla tant bèstia que no sé que dir. Jo estic content de que hagin salvat la vida del mossèn. Crec que s’havia d’haver salvat la vida de les monges i de totes les persones que fos possible. També crec que, enfront de moltes frivolitats i inutilitats i corrupcions a que es dediquen els diners públics, la sanitat i l’ensenyament haurien de ser sagrats a uns pressupostos.

I posats a fer coses amb la constitució, jo estaria d’acord amb que mai no hi hagués dèficit públic – jo no en sóc gens partidari – sempre que la despessa en sanitat i educació mai pogués baixar mentre no hi hagués una reducció notable de la població que la precisa. I també crec que la constitució ens hauria d’obligar a ser solidaris amb tots els països del món quan aquests ho necessitessin. Perquè jo parteixo de la base que abans som persones que no pas catalans o espanyols o el que sigui. Però, pel que han fet, es veu que els espanyols no ho veuen així perquè no han salvat les monges. I està per veure com ho veuria el govern català, tot s’ha de dir...

Em sembla que estic força tocat de l’ala, jo....

Comentaris

  • Només un apunt[Ofensiu]
    aleshores | 14-08-2014

    Quan el govern té superavit deprimeix l'economia i quan té dèficit la fa creixer. Això es coneix, el el pa teòric i en el pràctic, des de l'anterior gran crisi de l'any 29.