A vegades res té solució

Un relat de: Tenderness

Com cridar sense que ningú et senti..? com plorar sense que ningú et vegi..? com parlar perquè la gent et comprengui..?
Sempre amb la incertesa.. un somriure per després angoixar-te... una paraula per després pensar-t'ho... un record per després... necessitar-lo?
Paraules que han de fluir entre nosaltres... mirades que es perden davant la ignorància... sentiments sense resguard per abrigar-se.. només una paraula que amaguí tot el nostre interior.. reflectida en la nostra expressió, però inútil sense cap motivació... obligades a ser expressades... trepitjant cada ferida amagada... ensopegant en cada dolor davant la obligació...
Mirades falses, dures... mirades guiades per la raó... per la objecció d'aquest món... allunyant cadascuna de les subjeccions del cor...
Per què és tan difícil? Com interpretar un somriure... una mirada... una paraula? Com endinsar-te dins el teu món i observar tot qui el compon...no es tracta de ser qui no som.. sinó descobrir el motiu de tot.. no cal endevinar i jugar-se l'encertat.. només fixar-te en el seu mirar...
Sentiments ignorats per l'absurdesa... paraules disfressades per la subtilesa... colant-se per cada racó del teu cap.. a veure on poden fer mal... paraules guiades per altres... i aquestes per altres... raons encadenades sense cap sentit si les separes... intentar fluir paraules per ser atacades... per ser ignorades o potser rebutjades.. per què parlar..? per res.. els teus sentiments són reemplaçats per coses més... interessants? Sempre hi ha quelcom que impedeix la conservació.. la motivació... que ho reemplaça per la il·lusió.. i et separa del teu suport... canvis que afecten l'evolució...
Tot canvia... i intentes fer quelcom per evitar qualsevol canvi en el teu interior però a la llarga tot s'esvaeix sense cap solució.. així que decideixes no fer res.. i observar cadascun dels comportaments i intentes acceptar el motiu de cada fet.. davant la incertesa de si un és conscient del que està fent .. o la il·lusió que un conté l'encega a tot al que no prové...

Comentaris

  • argumentes...[Ofensiu]
    Capdelin | 29-04-2005 | Valoració: 10

    amb força i de mil formes les cares falses de les paraules dites per llavis no sincers... que enganyen, il-lusionen provisionalment, deceben, fereixen, enamoren temporalment, deprimeixen...
    però deixant el pessimisme que de vegades ens envolta i ems engriseix la mirada... potser trobarem també paraules dolces d'algun amic que estima de veritat i t'anima...
    ànims! escrius molt bé... quan et trobis a tope, els teus escrits canviaran de color i apareixeran somriures esclatant entre les ratlles dels teus relats...
    un petonàs i una abraçada, amiga!!!!