A vegades no fan falta paraules...

No saps com desitjo poguer estar amb tú,sentir-te en els meus braços donantme el teu amor,no saps com espero cada cada dia per poguer tenir-te al meu costat i poguer-te dir que T'estimo.
He de renunciar a tota la glòria per seguir-te,per marcar amb els meus llavis cada part del teu cos,per ser la hombra teva que camina pel món,ser aquell desitg que et desperta cada matinada...
Com desitjo veure't aparèixer davant meu,sentir els teus llavis pronunciar el meu nom,escoltar de tú tants t'estimo,que només siguin meus.
Encara que els dies passin y la distància sigui la barrera més gran entre tú i jo,no perdo l'esperança de que algún dia estiguem junts,per poguer donar tot aquest amor que en aquest moment només es troba dins el meu cor,esperant el dia que poguem estar junts.
M'agradaria expressar-te amb caricies el que sento,però no puc per que no estàs aqui.En aquesta distància immensa que ens separa,em après a estimar-nos,a sentir-nos i a desitjar-nos,i aixo que sentim,és boig,però tan bonic que sembla increíble poguer sentir tant i no poguer ni tan sols tocar-nos,olorar-nos...
Espero poguer tenir-te molt aviat al meu costat,tant ho desitjo,que si algun dia pasa,no podré creure tanta feliçitat barrejada amb emoció,plors...
M'agradaria poguer compartir la meva vida amb tu,amor meu,i al teu costat,ser feliços,és el que et demano.
T'ESTIMO...