A vegades cal engegar.

Un relat de: touchyourbottom
Pel carril bici avançava un home fastiguejat, segurament.
Pel carril bici avançava un home mosquejat, segurament.
Pel carril bici avançava un home amb mala llet, seguríssim.

El jove ciclista tocà el timbre una,
dues,
tres,
quatre...
cinc vegades!
El ni home madur (del tot!) ni ancià continuava, continuava,
continuava...
pel caminet verd.

S'hi apropà i feu sonar el ring
ring
riing
riiing
riiiing.

Aleshores aquell ser es girà i s'enfadà per la molèstia.
El jove, que s'havia treballat els valors i les actituds, es deixà d'històries.

-¡Váyase a la puta mierda!

Podia haver estat en anglès o francès, el missatge. El llenguatge no importava, però sí -cal ser entès del tot, gestos i mots- usar el mateix que el de qui, primer, va tenir unes paraules irades en contra. I encara va estar de sort que no fos enviat que el 'd... pel cul'. Aquell estat d'encès i irritat de l'incívic amb pretensions de tenir raó o només fer el que li rotés, senzillament, es va encomanar al ciclista. El noi, un cop allunyat, ho analitzava procurant no atorgar força excessiva al succeït. Que es tornés fum, que la calma imperés.
Si el paio fos sord -que no ho era- les opcions davant el velocípede tocant-li els talons podien haver estat d'emprenyat (demostraria un caràcter poc interessant, a no ser que fos degut a un estat puntual de cabreig) o d'expressió de disculpa amb un somriure pacificador (demostraria un caràcter interessant, procliu a les bones maneres). Va trobar, a més, que podia haver-se tractat d'un home tal volta malalt d'alguna cosa que l'afectava molt (excusable el comportament?) ja fos salut, política, relacions...podria ser un arruïnat caradura que feia vacances sense tenir ni cinc estiuejant a la costa i llavors qui paga.
Cap possibilitat era bona per merèixer's un perdó que l'individu no havia demanat. El ciclista va considerar que haver-lo engegat havia valgut la pena en un tant per cent acceptable i que si rebobinés en el temps hi reiteraria.
'Així comencen les guerres', va constatar. 'Dos no es barallen si un no vol', avisà el seny-angelet.
-De fet, m'ha anat bé en part i malament en part el com s'ha desenvolupat la meva reaccióooooo!- va esclatar a cridar mentre pedalava pujada amunt, amunt
amuunt
amuuunt
i la suor s'accentuava, era expulsada com una forma d'oblit.

Es va tirar, tot seguit, un pet de campionat per acabar d'eliminar el fet de la memòria. Només que quedés el pòsit de l'aprenentatge i de la lliçó, que més que per a ell era per a l'altre.

Mentrestant aquell home en qüestió rondinava a la peixateria -hi compraria peix del dia abans?- a una clienta. I el rostre se li tornava tens, tibat...
tens, tibat,
tens, tibat,
tant tant tant
que un bulldog malhumorat n'hauria tingut enveja.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

284 Relats

131 Comentaris

83549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).