Cercador
A un home gran
Un relat de: Grünewald- Compartir:
Ahir et vaig veure des del bus,
quiet estaves, dret en el carrer.
Com una branca empesa pel vent
els teus peus t'aguantaven
i et balancejares lleument.
Concentrat en un menut moneder,
regiraven tos dits peces d'argent,
papers de valors, bitllets de colors
i inclinares ta testa corbant el teu cos.
Al teu voltant l'activitat era enorme,
ja se sap, el dia a dia d'una gran ciutat.
Preses en cames, cotxes en cua,
esperes molt llargues, persianes enlaire.
Aliè al frenesí circumdant,
absort en càlculs trivials,
regiraves preciosos metalls,
i uns ulls detingueren son mirar.
En mig de la disbauxa,
del cercar i no trobar,
de la jungla sense pauses,
moviment eres en un entorn congelat.
El teu gest era el del temps,
el de l'home savi que coneix el que és
-no per carreres mal apreses,
ni mil estudis ben fets
sinó per la pròpia vivència,
pacient obediència-.
El pes de l'experiència, així és.
Magnífic icone el del gran que va ser,
damnable ara, robust en el temps.
Arquejades esquenes de tan llarg passeig
els teus braços feien nosa,
record caduc de molts trofeus vençuts.
Esporuguides tes mans,
fortes i hàbils enllà,
semblaven tot dubte, tot por,
de tant no voler tremolar...
Es dirien moltes coses, curtes totes
de la teva carcassa,
maldestre caixa,
del tot cansada i afeblida.
Però el calaix no és pas buït,
gran tressor hi ha a dins
molta vida hi ha viscuda,
moltes hores poc perdudes,
més històries ben sabudes,
que mereixen ésser escoltades,
sentides i estimables.
Home gran, vell valent,
no pateixi més laments,
no està sol ni un moment,
no l'oblido, no, m'enrecordo de vostè.
Comentaris
-
Gràcies Salz i Brideshead[Ofensiu]Grünewald | 18-07-2005
Gràcies Salzburg. Gràcies Brideshead. M'alegra que us hagi agradat. Sí Rosa sí, volia dir "estimades" no pas "estimables". En efecte, és el que estic mirant de fer, anar canviant el meu estil anterior "massa literari" a una forma més lliure, menys freda, més pròxima. A veure que passa. De moment ho intento!
PD: Merci per lo del forum, eh? No hi havia entrat mai. -
Preciós.[Ofensiu]Ze Pequeño | 18-07-2005
Em sembla molt bé això que has fet. Un gest que no tothom és capaç de fer, creu-me. Sovint al gent gran és presa per incapacitada, per molesta, i no ens adonem de cóm podem arribar a aprendre d'ells.
Fa uns anys vaig treballar cuidant persones grans. Dues eren. Uns dies un i uns dies l'altre. I vaig aprendre moltes coses de la vida. Vull felicitar-te pel teu gest, de dedicar-li el teu temps, els teus versos i la teva memòria a un home gran que has vist pel carrer.
Em sembla una meravella. I a més, amb paraules tan ben dites, tan ben escollides i certes.
Un barret per vos i una abraçada.
Salz.
-
La vellesa tan bella...[Ofensiu]brideshead | 18-07-2005
M'encanta aquest passeig que has fet per tota una vida, un homenatge a tots els grans, que amb la seva experiència, amb la seva saviesa (i no pas adquirida a cap universitat), mostren ara "arquejades esquenes de tan llarg passeig, els teus fraços feien nosa, record caduc de molts trofeus vençuts..."
Ara ja ens semblen persones que no es poden valdre, m'atreviria a dir que, fins i tot, a algú els fan nosa, però:
"...el calaix no és pas buit,
gran tresor hi ha a dins,
molta vida hi ha viscuda,
moltes hores [POC, POC] perdudes,
més històries ben sabudes,
que mereixen ésser escoltades
sentides i ....(aquí goso dir que el que volies dir és "estimades")
...
Fantàstic, Grünewald... i el final realment encisador: "no està sol ni un moment, no l'oblido, no, m'enrecordo de vostè"...
Gràcies per aquest homenatge preciós als nostres grans.... es mereixen ser recordats amb tota la tendresa amb què tu ho has sabut fer.
PS. Gràcies pel teu missatge del fòrum! i recollint el teu comentari, si que potser et diré que em semblava una mica "encarcarada" la teva poesia, i tu ho has dit de manera insuperable: "una mica massa literari"... tot són estils, i et teu sí que pot resultar més acadèmic.... però no sé perquè, em sembla que, últimament, el veig evolucionar cap a una flexibilitat a tenir molt i molt en compte!
La meva poesia, com ja hauràs comprovat, és totalment "lliure", vull dir que em sento lluny i lluny de qualsevol mètrica i de qualsevol paràmetre que pugui tenir en compte un bon poeta a l'hora d'escriure. Ho faig totalment per afició, i mira, surt el que surt...
Una abraçada, Santi, fins la propera.... perquè ja saps que tinc deures pendents, oi? ;-)
l´Autor
53 Relats
117 Comentaris
59697 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75