a tu..

Un relat de: Clara Garcia Collado

Doncs la fam que m'atreia a tu era tant gran... Somiava desperta, t'estimava i t'enyorava, et necessitava. Analitzan-ho més, era un pou sens fons, doncs mai et deixaria d'estimar, tenia per endavant una vida amb tu, sent tot mes dificil si amb mi no estiguessis aqui, podria ser com volar sense ales..

Comentaris

  • montserrat tafalla rigol | 23-05-2010 | Valoració: 10

    descrius molt bé la sensació que es té quan falta el ser estimat: volar sense ales

    ***************************

    em dius que vols aprendre, perfeccionar-te. Tu mateixa et puliràs a mida que passin els anys. L'experiéncia ensenya, per bé i per mal, ensenya força.