A tu

Voldria dir-te tantes coses que se m'apaga la veu. T'escric aquest text, que és teu, malgrat que les paraules no siguin les més exactes, ja que les coses més simples són les més difícils d'explicar.
Estaré amb tu, per si algun dia et perds i no trobes el camí, per si et roben el temps i els segons es fan anys, per si t'ofegues en llàgrimes i t'oblides de somriure. No et preocupis, perquè sempre estaré aquí per recordar-te qui ets i, d'aquesta manera, potser entendràs perquè tanta gent t'envolta i et vol.
Si et tinc massa, tinc por de mi. Si et tinc massa poc, tinc por de tu. De vegades, quan la por s'apodera dels meus pensaments, desitjo no voler-te tant, però és gairabé tan inevitable com besar-te.
M'agrada escoltar als teus ulls quan em diuen el que els teus llavis no s'han atrevit a dir i m'agrada adonar-me de que el teu amor em fa més lliure.
Et vull cuidar i fer que mai et quedi gran el món. Vull dedicar-te tots els meus somriures, que abans tu m'has entregat a mi. Vull ensenyar-te la meva forma de viure, però després borrar-la i fer la nostre forma de viure.
Encara no ens hem trobat lluny ni les distàncies ens han separat, però sincerament és el que més temo avui.
Tan me fa si haig de baixar el cel per a que el puguis tocar, si haig de recórrer els carrers més foscos o les aigües més braves, tan se val que hagi d'arriscar-me si és per tu.