A tu, que no sé qui ets

M'agradaria dir-te, estimada,
però no sé qui ets.

M'agradaria dir: "Ves, dorm"
i veure't dormir.

M'agradaria dir que ets bonica
i intel·ligent, però no et conec.

M'agradaria regalar-te el món
-com es sol dir-

Voldria fer-te princesa
fins i tot reina i deessa,
però no puc, ja ho ets.

A tu, princesa, reina, deessa:
Musa.
T'escric avui
i, segurament, demà
i demà passat, i l'altre...

Només a tu, que no sé qui ets
et puc dir que:
"Vull dir-te, Estimada",
i no sé qui ets.