A tu, perquè tu mereixes

Estava esbufegant i les cames em feien mal. Em vaig aturar i vaig voler contemplar-te.
Et volia dir de tot perquè tu més que ningú et mereixes que et cuidin. Respirava cada cop més profund i gaudia del moment. Pensava que tu hi series sempre que jo et vingués a buscar i que tot i que el temps passes tu continuaries fascinant-me.
Et veia cada dia...però sinó m'envoltaves no m'adonava que hi eres.
Només et vull dir gràcies perquè em fas sentir lliure, em fas creure en petits moments que no hi ha preocupacions ni obligacions i sobretot perquè m'ajudes a sentir-me feliç quan no hi ha motiu aparent per ser-ho.

Gràcies, naturalesa.