A tu, indigent

Un relat de: Núria

Avui m'he sentit pobra,
molt pobra;
quan t'he vist, quan t'he sentit.
Avui m'he creuat amb tu per primer cop,
però m'has transmès el teu desconhort.

La gent es burla de tu,
tothom et mira.
Ningú t'escolta.
La soledat és la teva companya;
la pobresa, la teva aliada.

Avui m'he sentit trista,
molt i molt trista;
quan he vist que em demanaves ajuda,
quan m'he adonat que necessitaves de mi…
Però no t'he pogut oferir res.

La multitud passa de llarg,
tothom camina.
Ningú s'atura.
L'almoina és el teu carburant;
el fred, el teu confident.

Avui m'he sentit decepcionada,
immensament decepcionada;
quan m'he adonat, trista,
que el món perfecte no és més que un somni...
Però que jo no el puc fer realitat.

Gràcies, indigent, per fer-me reaccionar,
per fer-me veure que tots som pobres:
miserables de cor, mendicants de sentiments.
Gràcies per convidar-me a despertar:
vivim en un món que costarà arreglar.

Oh, indigent que vius ignorat,
no oblidis que ets únic.
Mai deixis que la flama del teu cor s'apagui,
no permetis que la teva alegria mori.
No perdis l'esperança.



Avui m'he sentit malament:
trista, pobra i decepcionada.
També m'he sentit sola en la multitud,
però el record d'aquell home suplicant,
l'efemèride d'una ànima de carrer,
mai morirà.

Comentaris

  • Reflexionant...[Ofensiu]
    Bonhomia | 14-08-2016 | Valoració: 10

    Jo, a vegades, m'inclino a fer aquesta mena de poesia o sinó en relat. És completament convincent i absolutament realista. Jo molts cops em sento miserable, i la vida, a vegades en cursos de temps massa llargs, m'hi ha fet sentir molt i, m'agrada ser optimista, però em costa: tinc una visió de futur pròpia que a vegades m'ha fet estremir. Espero que només es tracti d'imaginacions meves.

    Gran poesia.


    Sergi : )

  • Ningú s'atura[Ofensiu]
    Jofre | 21-10-2005 | Valoració: 10

    Ho has explicat molt bé Núria i en forma de poema (precisament una modalitat que dissortadament alguns voldrien en la indigència literària).

    Jo crec que el teu objectiu era aquest: convidar-nos a despertar i deixar escrits sobre la taula els teus sentiments envers aquestes imatges absolutament identificables. Plasmar el que veies per ser exactes.

    Pots comprovar que la teva poesia ha tingut l'efecte desitjat i has propiciat un clima de reflexió, debat i exposició de sentiments pregons.

    El teu poema no ens deixa indiferents ni ens decep, i això és una gran virtut.

    Kispar fidu fa servir en el seu comentari l'expressió tant de bo...

    Llibertària parla del seu poema del Quart Món...

    Llibre assenyala que hi ha moments, dies, èpoques que potser en les quals la situació ens fibla més. (El poema al qual fas referència és "Fam de carícies" de Llu6na6-estrangera ?; potser sí). Marginació: sí...

    Thalassa afirma que ens sentim insignificants en aquestes situacions (tu Núria has fet servir adjectius com pobra o trista; s'hi ajusten perfectament)...

    Brideshead hi afegeix commovedor...

    Merihann fa servir paraules com buidor, impotència, desgràcia...

    Josep Bonnín, començà parlant de realitat, d'una evidència i d'una valentia que tothom reconeix en els teus versos...

    Sé que és injust haver destil·lat els comentaris anteriors, però només és la meva humil manera de donar-te les gràcies per oferir-nos aquest poema (de dir que comparteixo la vostra visió).

    Eradicar la pobresa a casa nostra és un dels més temibles reptes que tenim.
    Alguns acluquen els ulls i creuen que mai els pot afectar aquesta intempèrie.
    S'equivoquen.

    Afortunadament els comentaris que he pogut llegir aquí, i els relats que s'han escrit al respecte, fiblen com el teu poema i demostren que, si volguéssim, començant pels que tenim més a prop, no deixaríem esmorteir cap flama.

    Petons Núria!
    Segueix escrivint de tot allò que vius cada dia i escriu-ho amb tanta sinceritat.

    Enhorabona!

    PS.
    Tant de bo no hi hagués una marginació anomenada 4t món.
    Commoure és la clau perquè ningú se senti insignificant. Anul·lem la buidor i el silenci. Afrontem l'evidència de la indigència.

    [disculpa'm Núria, però tothom hi hauria de dir la seva sense perjudicis]

  • kispar fidu | 19-01-2005 | Valoració: 10

    Perfecte! L'he trobat genial! Perquè trobo que descrius molt bé el que sents al veure aquestes "pobres" persones que tenen el mateix dret que nosaltres de somiar.
    Aquestes persones, que van acompanyades d'una freda soledat, com si recorreguessin el camí de la seva vida descalços, sense protecció.

    La veritat és que les diverses sensacions que sents quan voltes una estona pels carrers de Barcelona, observant persones de tot tipus, i dins d'aquestes, persones amb no tanta sort, són "desagradables" i t'omplen de tristor. ET fan sentir pobra, com molt bé has dit.

    Cada dia, quan torno de la uni, al metro i ara sovint també als catalans, escolto diferents persones que intenten guanyar-se una almoina amb l'ajuda de la música. Em sento molt malament i no sé cap on mirar quan, després de tocar, passen a recollir la "voluntat" i no els hi puc oferir res. A vegades, perquè no porto res de diners a sobre, a vegades, perquè penso que si cada dia i cada cop que en veig un tocar he de mostrar-li un agraïment o ajuda, hauria de passar-me el dia repartint monedes.

    Però si que és veritat que aquest sentiment de tristesa, de pobresa, et recórre fredament tot el cos.

    Tant de bó, un món perfecte o millor dit un món d'igualtat, pogués existir.

    Endavant! Ciao!

  • 4rt món[Ofensiu]
    llibertària | 21-12-2004

    És possible que a qui es refereixi la Llibre sigui jo. Vaig escriure una poesia titulada 4rt món fa poquet, i pel mateix motiu que tu.
    També com tu, passejant-me per Barcelona, em fa estranya la ciutat no sols l’ambient de ciutat a la que no estic acostumada, sinó també a la diversitat en que tampoc hi estic, però em de ser conscients que és una realitat i la conseqüència de l’invent dels diners en els que per aquestes dates gastem estima materialista. I sí, és trist.
    Molt bona poesia, el tema s’ho mereixia.
    Ptons!

  • No fa gaire...[Ofensiu]
    Llibre | 21-12-2004

    vaig llegir un relat també centrat en la figura d'un indigent. No recordo de quin relataire era. I el fet de trobar ara el teu, i descobrir-te (perquè em sembla que encara no t'havia llegit cap vegada), m'ha fet pensar.

    Els indigents hi són sempre. Si més no, pel meu barri en veig sovint, i no estic parlant precisament d'una barriada marginada, sinó de l'Eixample. Però, quan més ens adonem que hi són, potser és per aquestes dates.

    Pot ser el Nadal. Pot ser la sensació d'estar separats per un abisme cada volta més gran (sobretot durant aquestes dates, en què la majoria de nosaltres correm d'una a banda a l'altra comprant i comprant). Pot ser el fred, que fa més evident la duresa de la seva vida. Poden ser tantes coses...

    Sigui com sigui, el teu poema és bo (tot i que jo no sóc ningú per dir-ho, però em permeto manifestar la meva opinió personal), perquè va més enllà de la simple descripció d'una situació determinada. Perquè tu t'hi involucres quan dius: ""Gràcies, indigent, per fer-me reaccionar". Per a mi, en aquests versos rau la vitalitat del teu poema.

    Salut!

    I benvinguda a la família de RC.

    LLIBRE

  • Bfff...[Ofensiu]
    Thalassa | 21-12-2004 | Valoració: 9

    És boníssim! Fa poc em va passar una cosa semblant, fa força dies i encara hi penso... Coses d'aquelles que et marquen i et fan sentir brut i insignificant, estúpida o com a mínim, això em va passar a mi.

    Felicitats.

    Thalassa

  • Emotiu...[Ofensiu]
    brideshead | 21-12-2004 | Valoració: 9

    commovedor, trist,... i tan real! Ho has sabut dir meravellosament bé, Núria. Encara no t'havia descobert, m'ha agradat molt la sensibilitat de les teves paraules. Una abraçada.

  • Si, el que dius es cert[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 21-12-2004 | Valoració: 10

    Núria, el teu poema estaà ple de realitat. Cada cop que sent que algú se s'adonà d'aquetes situacions i al mateix temps té la valentia de expresar-les, sent que no tot està perdut. Segueix amb la teva sensibiliat i escriu per a transmetre aquesta realitat, de la que moltes persones no se s'adonen, malgrat es evident.
    Josep

Valoració mitja: 9.63

l´Autor

Núria

2 Relats

18 Comentaris

3408 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Últims relats de l'autor