A trenc d'alba

Un relat de: uRaNiA

A trenc d'alba, embolicat en un núvol de pensaments i arraulit prop la finestra, em buido el fred amb l'espurneig de les flames tot gaudint d'una etèria tassa de cafè. Les mans glaçades m'agraeixen amb un to rosat l'escalfor matinera vora el foc. Els meus ulls però, indiferents al fred i al calor, la cerquen en la llum feble de les llànties escarransides que ja habitaven la cabana abans que jo, tan feixugues i túmides com les meves cames ara, cansades de córrer rere el deixant de quelcom esmunyedís; mai l'he trobat.

El xiuxiueig encisador de les fulles de l'alzina acariciant el finestral em virola el cor amb el centelleig rogent de l'alba. El matí, amenaça amb un dia formós i assolellat, evidenciant aquesta estúpida soledat que, pres del seus encants, bocabadat, afeblit, mut, sense alè, abatut, no aconsegueixo mai endarrerir-la. Ben al contrari, a cada pas que dono, més abreujat resulta el camí entre tots dos.

Cap al migdia, la bogeria em frega l'espatlla amb el seu calfred, em talla la pell, com l'ennuegament planyívol d'un gemec que s'escurça de pànic.

Amb el rampell d'un gat espantat, la tarda torna amb la seva discografia ratllada: la nit al mateix minut, el somni al mateix segon, les meves mans deixant-se endur per la mateixa cançó... és el tempo dels perduts.

Mai abans les vesprades foren tan llargues i lànguides, tot i així, el crepuscle és incapaç d'alleujar la partitura i l'incessant batec rítmic s'allarga fins la nit. ‘Pum-pum, pum-pum...', em sacseja l'ànima com si volgués treure de mi la remor del mar d'un sot entollat. Les poques opcions que em queden m'irriten, em dobleguen els genolls, em fan caure al buit de l'oblit.

La foscor aclaparant i humida, poc a poc, m'acluca els ulls tot dient-me que potser avui em besarà. "Tant és," ric jo embogit, "si cal seré jo qui besi i ella qui somiï. Si més no, l'entrebanc sofert serà tant com la meva malaptesa."

Somio amb ella, amb la certesa de que cap harmonia és comparable amb la sinuositat de la seva pell i de que cercant després el seu clatell em trobaré només amb el sospir d'un naufragi, si arribo a travessar el vertigen dels seus panxells, dels seus turmells. L'acarono amb mans tremoloses, amb paüra, ¿i si s'esvaeix entre els meus dits?...

Però en arribar l'albada és el somni el que s'esvaeix... A trenc d'alba, només em queda l'esperança esfereïdora d'un tomb volcànic amb descens infinit, si aquella nit arribo a besar-la amb faltes d'ortografia. Dins meu, els sentits dibuixats d'ombres, perfilats de les petites dèries d'un hipocondríac, em fan perdre el temps. És com enyorar un fet que no ha passat, manca de realitat en una successió inversemblant d'imatges melangioses, de fotografies esmicolades i lletres endurides pel dolor tèrbol.

He comprés que només podré somiar-la, que mai arribaré a parpellejar resseguint la seva esquena pèrfida. Arrelat per sempre en un espai tenebrós, sanguinolent i enrederat, extirpat d'un conte de fades, ancorat en la suor freda i denigrant dels indigents, menyspreant la vida, malgastant les hores, desmembrant-me, enfonsant-me... morint-me.

Comentaris

  • kispar fidu | 30-08-2006

    quant de temps sense publicar res!!!
    que has desaparegut del web potser?
    Has abandonat aquestes magníquies pàgines de paraules vàries?

    nooo! no pot èsser!

    has de tornar a aparéixer per aquí!

    Tinc tots els teus relats llegits i comentats! (en necessito de nous! jejeje).

    Aprofito per a encadenar-te, a veure si així de pas et tornes a animar!

    que vagi bé!
    ens veiem per aquí! (espero!)
    Gemm@


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



  • " és el tempo dels perduts "[Ofensiu]
    kispar fidu | 05-01-2006

    d'aquells que no han vist cumplir-se el seu somni. D'aquells qui no han notat la suavitat de la ma estimada...

    ostres tu... molt ben "treballat", cada paraula en el seu lloc adequat i exacte...

    que vagi bé!
    ens veiem per aquí!
    Gemm@

  • Merci per apropar-me fins aquí![Ofensiu]
    Selkis | 24-10-2005 | Valoració: 10

    Molt bé, uRaNiA, gràcies per invitar-me a llegir aixó. Una historia rodona, de matí a vespre, del vespre al alba. Les imatges que ens regales són precioses, és un text que parla de sentiments i que arriben profund. Un amor sense resposta, un amor que és només un somni i que mor a cada trenc d'alba. A tots ens agrada somiar de nit, pero també llevar-nos amb una realitat de caricies i petons. És per aixó que aquesta historia és tan trista. Per cert, un llenguatge molt ric. Como veus, m'he inscrit per aprendre de tu i la resta. Petons.

  • Urania: Genial[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 16-10-2005 | Valoració: 10

    Quin llenguatge tant ric, quantes expresions i imatges que et van fent entrar en aquest món que d'una manera magistral descrius, quants sentiments enmig d'aquestes paraules cadencioses, ben igual que si escoltasis una melodia, l'aigua d'un riu que va corrent plàcida sense preses. Un món màgic d'encisos i desencisos. D'esperances i de pors. De desitjos.
    M'ha encantat. Molt maco per començar el diumenge dematí.
    Gràcies per enviar-me aquest preciós relat.
    Enhorabona i segueix donant-nos el plaer de llegir-te.

    Una forta aferrada pel coll des de Sóller-Mallorca

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de uRaNiA

uRaNiA

5 Relats

31 Comentaris

9888 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Urania, musa de la astronomia, anava acompanyada d'un globus terraqui i d'un compàs per a mesurar-lo. El seu nom significa "la celestial".

La seva mare, Mnemósine, filla d'Urà ("el Cel") i de Gea ("la Terra"), és la cinquena esposa de Zeus, precedida per Metis, Temis, Eurínome y Deméter, i predecessora a la vegada de Leto y d'Hera. El seu nom significa "La Memòria".

Zeus s'uní a Mnemósine durant nou nits consecutives i el fruit d'aquestes unions foren les nou Muses, nascudes en un part múltiple.

Urania és la última de les muses.


Tot just he demanat un apartat en català a bibliotecasvirtuales.com, on pretenc fomentar els tallers on-line de texts en català... Per no només dir-nos: "M'ha agradat molt, és fantàstic..." i demés. Si no per traballar-hi de valent i millorar cada dia més...

Qui vulgui participar: www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros/. Allí trobareu un apartar en català... Registreu-vos...

Salut!!