A TRAÏCIÓ! (Infidelitat)

Un relat de: Unaquimera

A traïció, silenciosament, el meu cos ha albergat un mal que vol prendre'm la vida. No sé la raó d'aquesta perfídia, el perquè de la infidelitat d'un organisme que he alimentat, netejat, abrigat, cuidat,... acceptant-li les limitacions, portant-ho arreu amb mi, excepte quan somio...

No sé quin nom té, però a cada pas que dóna el botxí, reconec el seu avenç...

Ara arriba!

Presento l'aterridora picada, cloc els punys, serro les dents, retinc la respiració.

Ja és aquí!

El dolor m'ataca, em mossega, em clava dents i queixals.
Ungles de bèstia sense pietat m'esgarrapen per dins.
Des del meu centre brolla el dolor i s'escampa. Cada ona que emet la terrible punxada s'estén, m'envaeix, m'esgota, m'aniquila i em fa desitjar la inconsciència com a bàlsam.

M'esquerdo.

Un minut, potser, de pausa. Uns moments, tot just, entre batalla i batalla, que visc a l'espera sense esperança, perquè l'enemic és amb mi.

Com si fos l'eco d'un tro, sento que la pell se m'esborrona. Se'm fa un nus a la gola, perquè intueixo el que ve a continuació... Quan per fi sento la fiblada aguda, aquella agulla interna de gel i acer que se'm clava, que burxa en les meves entranyes, a penes tinc temps d'engolir saliva que ja rebento.

Em desfaig, em trenco en bocins espantats i esgotats...
Tremolo. La tortura no ha acabat. Sé que l'atac es repetirà i, mentre espero el següent assalt, només puc encongir-me, bressolar-me breument com si tornant a la postura fetal pogués lliurar-me del mal que ara em destrossa.

Des d'aquell volcà interior de cremor que experimento, s'estén la llava pel meu cos, abrusant totes les altres sensacions fins que cada cèl·lula, cada centímetre de mi, és víctima del turment.

Sento, de nou, que comença el símptoma de l'ardor: ja m'encenc, ja gemego. Panteixo els últims instants de vida abans de voler morir.

Víctima d'una deslleialtat que no entenc, abraçant l'infidel que m'ha traït, recomenço, sense cap música de fons, la maleïda dansa del dolor.


Unaquimera

Comentaris

  • OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOH![Ofensiu]
    Materile | 21-04-2012 | Valoració: 10

    No saps amb quina profunditat m'has fet reviure el dolor. M'he sentit totalment transportada i aterrida cap a la por de tornar a patir el que fa poc he patit. El dolor del cos encara es pot calmar una mica, però el que més mal fa és el dolor de l'ànima.
    No parlem de dolors, parlem del goig de llegir-te, de flairar aquest pom de paraules tan expressives. El jardí s'ha quedat erm, erm de paraules, de matisos, de colors...perquè les has collit tu. Un relat àgil i ben lligat.

    Una abraçada,

    Materile

  • Resposta a Josoc, a anteriors comentaristes i a futurs lectors:[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-02-2011

    Aquest cop he fugit del final sorprenent, en favor del final obert... per allò que diuen de què "en la varietat es troba l'encert" : Em consta que a diferents comentaristes no els ha quedat prou clar si el dolor només és físic o hi ha una altra mena de dolor... fins i tot algú va apuntar si aquest dolor anuncia un final feliç... Ho deixo obert a la imaginació de cadascú!

    El relat no és autobiogràfic, com no ho són el noranta-nou per cent dels meus escrits, però inevitablement la ploma beu de la font de les experiències pròpies, viscudes, sentides en una mateixa, o properes, com ocorre la major part del temps quan hom escriu.

    Ofereixo abraçades indolores als lectors que passin per aquí,
    Uq

  • Una descripció [Ofensiu]
    Josoc | 23-02-2011

    tan minuciosa del dolor que arriba a fer-se sentir pel lector. Dolor físic o repercussió corporal d'una altra mena de dolor? A mi no m'ha quedat tan clar com a altres comentaristes. Tots estem acostumats als teus finals sorprenents i ja els busquem des de l'inici de la lectura. Desitjo que aquest relat no sigui autobiogràfic.

  • Contagi traïdor![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-02-2011 | Valoració: 10

    M'ha esborronat la manera com descrius el dolor, pas a pas, fiblada a fiblada,
    rosec a rosec. I com la teva protagonista es prapara per l'atac següent. Qui no ha experimentat un dolor físic punyent en la seva vida? Tothom. I les dones som expertes en patir-los. Però tot i fer nostre el dolor, tot i haver-lo tastat i engolit, no tothom és capaç de descriure'l tan minucuiosament, de trossejar-lo en petites quantitats i fer-lo arribar als lectors.
    I, com sempre, la sorpresa final! La guinda del pastís que acaba de decorar un
    plat de saborosos ingredients literaris.

    Nena, tu ja ho saps que vals molt!

  • un gran escrit[Ofensiu]
    joandemataro | 15-01-2011 | Valoració: 10

    on com sempre combines una forma esplèndida d'escriure i de descriure amb el suspens del final de la història
    una abraçadota maite
    joan

  • D'això jo en dic un relat exceŀlent[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 21-06-2010 | Valoració: 10

    Unaquimera, per comunicar el dolor del personatge has emprat una estructura gairebé poètica, un ritme precís i les paraules més adients. I has aconseguit crear una tragèdia que deixa sense alè a la lectora.
    M'ha agafat angúnia i tot mentre el llegia, però una angúnia barrejada amb el plaer que et fa sentir la bona literatura. Patiment i gaudi. Estrany, però cert.
    T'envio una abraçada ben suau,
    Shaudin

  • Oh, Maite ...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-11-2009

    M'he deixat l'acomiadament !
    Fa tant temps que està escrit que estic segura que sigui quin sigui el dolor , ja està superat !

    Una llarga i intensa abraçada plena d'energia,
    Núria

  • Qualsevol infidelitat és dolorosa ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-11-2009 | Valoració: 10

    Aquesta infidelitat en un principi l'he relacionat amb el mal físic, punyent, potser un atac de cor, o de ronyons, no sé, algo quelcom molt dolorós. En tornar-lo a llegir puc també imaginar que aquest dolor físic pot haver estat causat per un desengany amorós, un sentiment de tristor,
    d'abandó, de pena...El cos amb la seva capacitat de somatitzar sovint es revela davant aquest sentiments tan forts. Però perquè no ser només un sentiment extremadament dolorós personificat en dolor físic?
    Aquest relat extremadament incisiu, no pot deixar a ningú indiferent. L'interpretarem d'acord al nostre estat d'ànim, pocs de nosaltres estem lliures de patiment, sigui físic o espiritual i ens sentirem identificats i molt possiblement el patirem potser per empatia en el moment o per recordar-ne un de similar.
    Amb l'acurada descripció fa mal al cor, però és un relat magnífic i valent.

  • Hola, Unaquimera[Ofensiu]
    Grocdefoc | 12-02-2009 | Valoració: 10

    Gràcies pels teus brillants comentaris al meu "Em van mossegar". El cert és que sempre he sentit curiositat pels "monstres reals" d'altres temps. De vegades em dic: T'imagines Pilar, viure en aquelles èpoques, amb la por de l'aparició dels dinosaures..., a cada pas? Quan vaig escriure "em van mossegar" des de la primera línia ja sabia qui m'havia mossegat.
    En el teu escrit, no percebo aquesta mena de monstres reals, sinó que el monstre que provoca el gran dolor, és el monstre invisible (el dolor propi, l'íntim i físic) que de tant en tant cova en nosaltres i ens descontrola.
    Pel que vaig llegint, veig que has fet anys a RC, felicitats i per molts anys!
    Si algun dia pots, ja em diràs QUI ETS de la fotografia de tot el grup que vareu anar al dinar i que en F. Arnau va penjar en el Fòrum: "La ressaca calçotaire" el 10/2/2009.
    Una abraçada sense mossegades,

  • Una dissecció tan minuciosa i creïble del dolor[Ofensiu]
    JoanaCarner | 02-02-2009 | Valoració: 10

    Una dissecció tan minuciosa i creïble del dolor, que t'hi trobes encara que no ho hagis experimentat.
    Ets una pintora dels sentiments, i ho demostres tot sovint.
    He arribat a aquest relat des de l'apartat dels darrers comentats.
    Un plaer tornar-te a llegir.

  • Impressionat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-02-2009 | Valoració: 10

    Molt fort. Molt punyent. M'ha tocat.

    L'infidelitat té quelcom de possesió i de dependéncia.

    Ho encarnes en el cos. Reflexiono.

  • Festa![Ofensiu]
    Ribera | 11-01-2009 | Valoració: 10

    Avui no hi ha dolor, ni traidors ni tristessa!

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • cada paraula..[Ofensiu]
    jOaneTa | 06-01-2009 | Valoració: 10

    cada frase em feia sentir tot el que descreies...com si d'un film es tractàs he anat veient cada moment, cada situació... has aconseguit transportar-me per complet on el dolor t'abordava.
    m'ha deixat muda la frase: l'enemic és amb mi... quants cops ho hauré sentit?vull dir que jo també ho he notat...també he sentit l'enemic a casa...
    també on dius "recomenço, sense cap música de fons, la maleïda dansa del dolor." ho trobo preciós, veure els recargolaments, les esgarrifades com una dança...preciós.
    m'ha encantat, no sabria que més dir-te...preciós.

    jOaneTa

  • Buuuuf![Ofensiu]
    copernic | 06-01-2009


    Un relat excel.lent. No té desperdici. Des de la primera paraula fins la darrera. La descripció és tan precisa que pot sentir les alenades de dolor, les onades de bàlsam que proporcionen les xeringues i la presència constant de l'intrús, d'aquell que s'ha colat en la nostra vida sense presentar-se. De factura magnífica és un relat que t'enganxa, tot i no ésser d'intriga, perquè et col.loca immediatament en la situació i pateixes, fas teu el que t'està explicant l'autor.
    Moltes gràcies pel teu regal perquè aquest relat encara no tenia cap comentari i crec que mereixia millor sort. T'envio una abraçada de Reis càlida i afectuosa que amb el fred que fa ja convé!

  • Et sento aprop, si, malgrat la desconeixença.[Ofensiu]
    bocidecel | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Quín dolor em causa el teu dolor, que tal com vaig llegint, vaig sentint, paraules que son dagues que van directe a l'ànima. I el trobo company obligat, i em buido a les seves mans, punxes roents. I aquest cos deslleial que esdevé hoste forçat, em dol saber-lo compartit. Però al final, li he trobat un secret amagat, saviesa que m'ha ofert a canvi de sofriment. O sóc jo que m'ho imagino per por del patiment inútil?.

    Gràcies per aquesta sàvia companyia.

    Una abraçada de les teves.

  • Exploració[Ofensiu]
    franz appa | 11-10-2008

    Se'n diu de l'acte mèdic que investiga els mals en el cos humà, i se'n diu també de la descoberta de llocs inconeguts. En aquest relat, que més que revelar oculta, s'explora el llenguatge, evidentment, però també el cos, el seu disfuncionament, les sensacions del dolor que aclaparen i exploten en cercles concèntrics que tracen un mapa de representació de les formes i les fórmules de descripció del dolor.
    El final, per als que tenim costum de llegir els teus cops d'efecte en forma de gir, sovint humorístic, sorprèn per la seva ambigüitat, pel seu caràcter obert. I permet així, si és possible, ampliar l'abast reprsesentatiu d'aquest text, tan ric, tan suggestiu, tan evocador.
    Entenc que hagis agermanat d'alguna manera aquest text amb el meu darrer, ja que el sustenta també un ambiciós pols amb els límits de la capacitat de narrar des de les circunvalacions del llenguatge.
    Una abraçada,
    franz

  • Vulnerable[Ofensiu]
    Aquarela | 03-10-2008 | Valoració: 10

    Aquest m'ha encongit, m'ha fet sentir vulnerable. Em puc identificar amb el dolor, qui no l'ha sentit mai, i el record en un nou sofriment.
    AI! té un to humorístic en la superficie, aquesta traició dol per damunt i per sota.
    Has escrit bons relats amb prosa, no la descuidis!

  • Ofrena[Ofensiu]
    deòmises | 26-03-2008

    que em satisfà, que m'ajuda a descobrir textos enmig d'aquesta immensitat de més de 46000. És difícil caminar i trobar-los per un mateix. Per això s'agraeix que algú et faci de cicerone.

    Relat breu però intens, que se centra en el pensament de la protagonista (femenina) que ha estat víctima de la infidelitat de la seva parella. Malgrat tot, segueix endavant, callant el dolor que sent, sense confessar res.

    Una abraçada, i no demanis disculpes per agafar el braç de ningú, sempre és ben rebut. d.

  • Dolorosa infidelitat[Ofensiu]
    megane | 25-03-2008 | Valoració: 10

    La infidelitat desde un original punt de vista.
    El dolor com qui ens roba la parella.
    El cos que no respon als nostres cuidados.
    Em fa por la malaltia com la descrius.
    m

  • Traidor i doloros![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 15-02-2007 | Valoració: 10

    El nostre cos pot ser traidor, infidel, font de dolor i evidentment de mort!
    Un cos que hem cuidat tant! Dietes, esport, alimentacio, esmerant-nos en millorar la seva imatge i va i ens traeix!
    Doblement doloros!!
    Aquest microrelat no te l'havia comentat, pero te l'havia llegit abans i aquell dia i avui m'ha encantat!
    Sera aquest?
    Sort, sort, molta sort,
    Pell

  • Relat diferent[Ofensiu]
    Valentí Valent | 14-02-2007 | Valoració: 10

    en la temàtica i en la forma, que és rapida, rapida i sentida, molt sentida.
    Ben adequada cada imatge i cada frase.
    Que el dolor del moment no ens impideixi continuar endavant!
    Valenti Valent

  • aiui![Ofensiu]
    Xocolatina | 05-02-2007 | Valoració: 10

    em fa mal, no se perque, pro fas que ho senti realment! Molt ben escrit amb aquells espais entre els parrafs, ara arriba! i tremolo, ja és aqui! i jo tambe em plego de por, m'esquerdo! i me sembla que em fa mal no se que o tot junt!
    El dolor no tel pots arrancar quan es del teu rpopi cos!
    Una llepadeta per calmarlo,
    Xocolatina

  • Una traició interna,[Ofensiu]
    Simon | 08-01-2007 | Valoració: 10

    un dolor interior que crema, tallant la vida, exaurint les forces!
    Fort, fortíssim el dolor que neix de nosaltres mateixos, que no podem arrencarnos perque forma part del jo.
    Genial!
    S.B.

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 07-01-2007 | Valoració: 10

    aquesta associació d'infidelitat envers el cos, suposo que perquè bàsicament sempre associem aquest adjectiu amb la traició d'altres persones i sovint la confonem amb la lleialtat. Aqui l'he trobat plenament encertada.
    Com ja ens tens acostumats, un relat ple d'orginalitat i amb un dolor tant ben descrit que ens el podem fer nostre amb facilitat.
    Felicitats i una abraçada ben gran

  • Bocabadat [Ofensiu]
    Mossens | 07-01-2007 | Valoració: 10

    Amenitat, cohesió, gràcia, estil i les paraules justes.

    Ets tota una luxosa maquina d'escriure amb ànima i sentiments.

  • La gran bellesa d'aquest relat,[Ofensiu]
    | 06-01-2007 | Valoració: 10

    des del meu punt de vista, és que tot el que s'esdevé en ell, si ens poséssim a economitzar, podria ser explicat amb un parell de línies. Amb això, el que queda per arribar a les 330 paraules és una acurada descripció dels sentiments de què és víctima el narrador. M'has fet giravoltar entremig de frases màgiques que no parlen sinó de dolor, i així, el dolor acaba per prendre'm i posseïr-me. Un dolor que jo interpreto a la meva manera i aplico a les meves circumstàncies, però el fet és que el teu relat aconsegueix despertar dins el lector tot allò de què parla.

    Una escriptura emotiva i expressiva, plena de vida, d'una vida que neix, malgrat tot el que s'hagi d'emportar pel davant al fer-ho.

    Novament, et felicito pels relats i t'animo a seguir avançant. I permet-me, finalment, que et torni una nova abraçada, sense dolor ni traïció...

    Sort!!

    Dan

  • La set i l'engany[Ofensiu]
    Bonhomia | 05-01-2007 | Valoració: 10

    Això si que és una tragèdia! Jo no sé el que pensaves quan estaves escrivint, però la descripció em recorda moments del meu passat, per la meva malaltia mental. Ja sé que el tema no és aquest, però jo, per sort o per desgràcia, quan ho he passat pitjor ha sigut per la malaltia. L'amor, ara mateix, per a mi, és una cosa abstracta: el sento a vegades amb fredor i a vegades amb odi, però no és paral.lel al teu relat. Jo més aviat arrossego una infidelitat del meu món que no em deixa en pau, però no vull dramatitzar perque no n'hi ha per tant.
    El dolor d'una ferida que mai no es tanca, pot ser, això si, l'infern personificat i enganyós. Sense anar més lluny, a vegades, aquest tipus de ferides han dut a la mort.
    Acabo de llegir un comentari teu. Et comuniques, en aquest, evidenciant un dolor. Espero que no ho estiguis passant malament.


    Sergi

  • Lliçó narrativa[Ofensiu]
    F. Arnau | 04-01-2007 | Valoració: 10

    El dolor retratat per la teua ploma esdevé un plaer. La Literatura també és això...
    Cal descriure totes les sensacions, les bones i les dolentes.
    Jo et desitge el millor per a aquest any que acabem d'encetar, i que els Reis et duguen moltes coses bones.
    Una forta abraçada!

    Francesc

  • Bon any![Ofensiu]
    fosca | 04-01-2007

    Merci pel comentari, últimament he estat força absent en tots els aspectes.

    Espero que el nou any et porti altres sentiments més positius que els d'aquest relat del que, per cert, t'he de felicitar.

    Molts besets i fins la propera!

    Anna

  • Colpidor i minuciós.[Ofensiu]
    Siset Devesa | 04-01-2007 | Valoració: 10

    Descrius la situació amb tants detalls físics i emocionals que acaba provocant sensació de dolor al lector. Impressiona aquesta capacitat per reflectir un sentiment dolorós. Realment, és difícil descriure-ho per algú que no hagi passat per un tràngol així.

    Ens anirem llegint! Moltes gràcies per la teva atenció .

    Una forta abraçada.

  • No se que mes dir...[Ofensiu]
    Senshi | 04-01-2007

    ...que no t'hagin dit ja... nomes que m'agrada molt com escrius, encara que això també ho saps.
    Costa de veure'ns, però et segueixo molt aprop. Gracies per el teu missatge.
    Una abraçada ben forta unaquimera.
    Josep

  • Lilith | 03-01-2007 | Valoració: 10

    Estic d'un despiste...

  • Lilith | 03-01-2007

    M’agraden especialment els relats intimistes -alguns, clar- perquè em desperten emocions conegudes o no. M’ha semblat magnifica la descripció que fas del dolor que hom sent quan ha patit una traïció per part de qui estima. El dolor físic és molt fotut, però temo molt més aquell dolor que arriba a tocar l’ànima perquè pot arribar a deixar-nos sense motor vital. Seguiré els teus passos pendent de les emocions que ens vulguis regalar. Gràcies pels teus amables comentaris i Salut Diner i Amor per l’any que acaba de començar. Una abraçada :D

  • de turments,[Ofensiu]
    gypsy | 03-01-2007 | Valoració: 10

    de dolors sagnants, invisibles, transparents.
    Bocins, trossos, esberles d'ésser amuntegades en un no res, en un pou caigut de foscors solitàries.
    I el desig, només de mort, d'acabament del suplici.
    Un text cru, com la vida mateixa, la que ens envolta i aclapara, la que no volem veure, però existeix salvatgement.

    Molts petons i els millors desitjos literaris i de tot tipus per aquest any que comença.

    petons Unaquimera!!

    gypsy

  • Ara entenc lo de que fa mal...[Ofensiu]
    Arbequina | 02-01-2007 | Valoració: 10

    I jo l'he hagut de patir almenys cinc cops! No el que dius... sinó que m'he llegit cinc cops el relat per copsar quin mals era aquest...
    Al final m'he decidit pel dolor, el mal del part. Llavors se m'ha obert una nova dimensió psicològica molt interessant. I és que els teus relats mai deixen indiferent, mai t'abandonen sense abans no haver-te ensenyat quelcom.
    Aquest relat és boníssim, boníssim (aprecio el recurs de dir poc però interessant i suficient per incitar una relectura encadenada cada cop més profitosa i inteligible).

    En fi, com sempre: gaudeixo moltíssim dels teus relats, Unaquimera!
    Et desitjaria sort pel concurs de microrelats... però... em permets que els hi desitji als altres? La necessitaran.

    Una forta abraçda de l'Arbequina.

  • Hola, Unaquimera![Ofensiu]
    ROSASP | 02-01-2007

    Una descripció del dolor tan profunda i fidedigna que es pot arribar a sentir en la pròpia pell. De vegades es fa insuportable escoltar el llenguatge que ens transmet el cos i encara menys processar-lo. Crec que també es aplicable als missatges que ens envien el cor i la ment, que sovint, esdevenen veritables llances esmolades dins dels nostres pensaments.
    En general no estem gaire acostumats a escoltar la veu del cos, sense anestesiar-la. Suposo que ens vol parlar també de com sent el nostre neguit, les nostres exigències i pressions davant d'una situació determinada, de com hauríem de frenar aquesta contínua cursa a marxa forçada. Veiem el dolor com un enemic, com un invasor, com un traïdor; però moltes vegades reflecteix una forma d'agressió (inconscient, cega, involuntària i camuflada) vers nosaltres mateixos.
    M'agrada molt com has plantejat el tema, que queda obert a moltes interpretacions i matisos. La darrera frase té una bellesa nua i colpidora.
    Aquest relat, m'ha semblat (per l'estructura i el fons) embolcallat d'un fi vel de poesia.

    Comprenc el teu disgust de l'altre dia al rebre aquells comentaris, a mi també me'n van regalar un parell. No es tracta de la valoració, sinó de que resulten incoherents i no aporten res de res. Sap una mica de greu, però això no ha d'influir gens en l'estimació per allò que ens agrada i que aquí tenim la possibilitat de compartir i millorar.

    Aprofito per enviar-te un cabàs d'abraçades plenes de lletres i els millors desigs per aquest any que tot just acaba de néixer!

  • Si noia...[Ofensiu]
    AVERROIS | 02-01-2007

    ...una greu traïció, encara que moltes vegades penso que som nosaltres els que el traïm. El nostre cos és una màquina quasi perfecte. Què la fa vulnerable? Qui ho sap. Potser demanem massa d'ella i no la comprenem.
    Que tinguis un bon any, ja saps que estic aqui per quan ho necessitis.
    Una abraçada.

  • Desconcert[Ofensiu]
    ciosauri | 02-01-2007 | Valoració: 10

    Benvolguda: En el teu relat hi he trobat, a més de l'encert en la difícil descripció del dolor, una interpretació d'un sentiment al que a vegades no hi sabem posar nom, del nostre desconcert quan no entenem el nostre cos ni el nostre patiment. Aquest és un dels avantatges de llegir, que et pots anar entenent... I la última frase és la cirereta del pastís. L'enhorabona.

  • Traïció[Ofensiu]
    Naiade | 31-12-2006 | Valoració: 10

    Expresses el dolor i el turment d'una manera tan real, que certament m'ha fet esgarrifar.
    En els teus relats mostres una visió tan clara de les situacions de la vida, i les transmets em tanta força, que demostres posar-te a la pell de tot el que expliques.

    Només em queda felicitar-te per ser com ets , agrair-te els teus comentaris tan enriquidors i que en el 2007 es facin realitat tots els teus desitjos.

    Una forta abraçada

    Naiade

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket