Cercador
A tocar del Paradís
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Fan cua per purificar-se...
Són ànimes negligents,
en vida desfigurades,
doncs van caure en temptació.
Ara els toca redimir-se.
Però hauran de pagar les penes,
no val només penedir-se,
costerut es mostra el cim.
Caldrà passar les carenes
dels set pecats capitals:
Els superbs seran humils.
Els encegats per l' enveja,
hauran de ser generosos.
La paciència tastaran,
els que han viscut irats.
Cadascú transformarà...
la peresa en diligència
en despreniment, l'avarícia
la seva gola en dejuni
I la luxúria en castedat.
Entre elles fent camí,
s'entrellacen formant baules
tot dibuixant esperances...
Potser faran cap al cim.
Només des d'allà dalt
es mostra la Llum Suprema.
Però només les mereixents,
si beuen les aigües sagrades
seran finalment esmenades,
tot oblidant els pecats
per només remembrar el Bé...
A tocar del Paradís.
Inspirat en el quadre:
Comentaris
-
Redempció a través de la llum i l'aigua[Ofensiu]Unaquimera | 01-07-2010
Sempre m'ha agradat la paraula "paradís", així que en entrar avui al teu espai, he obert directament aquest text que en parla.
He contemplat, doncs, aquestes ànimes en busca de redempció, camí de la llum suprema, buscant les aigües sagrades per poder tocar el Paradís.
Bona interpretacio del motiu visual!
Jo he identificat tot sovint aquest espai beatífic amb un element estimat, el del mar, del qual t'ofereixo les seves Onades.
T'envio una abraçada d'estiu,
Unaquimera
