Cercador
A resguard de la por
Un relat de: Antoni Casals i Pascual- Compartir:
A resguard de la por amb què hem construït
catedrals de silenci, escrivim amb pudor,
però amb orgull innegable, pàgines que expliquen
els motius del que som. Hi ha raons per les quals
compartim els presents i enyorem amb nostàlgia
improbables futurs quan veiem com s'apaguen.
Transitant pels miralls, ens hi angoixa l'absència
del miratge i repòs dels que en vam fer bandera.
Aboquem urc als crits, confegim trencadisses
als somnis i als destins, excusa utilitària
de tots els nostres precs. I sovint oblidem
que els déus defugen, sords i orbs, aquestes pregàries
i ens condemnen a un temps de gemecs i misèria
Si escrivim, de vegades, és per no compadeixe'ns.
Comentaris
-
Moltes felicitats!!![Ofensiu]bocidecel | 11-01-2009 | Valoració: 10
I moltes gràcies per ser-hi, pel regal dels teus mots. Una abraçada.
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
Recolzament[Ofensiu]deòmises | 02-02-2008 | Valoració: 10
Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble
-
catedrals de silenci, ... impotents.[Ofensiu]Mont Serrat | 06-08-2007 | Valoració: 10
A resguard de la por i maldigerint catedrals de silenci he estat vivint els darrers anys, fins fa poc quan, entre altres coses, he abandonat el pseudònim per ser jo mateixa.
Gràcies.
-
mil vegades et llegeixo[Ofensiu]ANEROL | 04-08-2007 | Valoració: 10
i poc a poc vaig intuint el més íntim i profund que et corcorca
-
escrius molt bé, Antoni![Ofensiu]teresa serramià i samsó | 04-08-2007 | Valoració: 10
Molt ric i suggerent. Ben desenrotllat, amb una mètrica perfecete. Felicitats!
només que jo escric PER "COMPADIR I COMPADIR-ME", JA SÉ QUE QUEDA MOLT MALAMENT. i que sóc "una iaia ploraire" però em permeto el luxe de queixar-me i fer el ridícul. ves per on, em diverteix qui-sap-lo.
protesto de tot, fins i tot de mi mateixa.
Una gran abraçada plena de sal, de mar i de barques solcant horitzons impossibles. -
...[Ofensiu]gypsy | 03-08-2007 | Valoració: 10
"...sovint oblidem que els déus..."
i aquesta raó última que ens fa escriure tot i saber l'abast titànic de la sordesa del món.
Entossudits seguim el camí dels mots, sovint incomprès, però quelcom dins nostre ens fa seguir com autòmats. Sortosament, això ens permet llegir poemes a resguard de la por, company.
gypsy -
Catedrals de silenci[Ofensiu]Anagnost | 18-07-2007 | Valoració: 10
Alguna cosa vaig escriure, en un sonet, a propòsit d'aquesta veu que sovint contenim fins al punt de "a resguard de la por" anar construint "catedrals de silenci". Però la veu del poeta sempre acaba esberlant els murs de contenció que se li imposen -o que s'imposa a si mateix- i acaba ressonant, tot i saber que els déus són sords i orbs.
Per sort nostra, no et vares mossegar la llengua i penjares aquest magnífic poema per a gaudi nostre. Gràcies.
-
Amic Antoni![Ofensiu]F. Arnau | 14-07-2007 | Valoració: 10
Crec que has fet molt bé en penjar aquest poema. Això que dius de que, potser, està poc treballat, hi ha vegades que és bo que siga així. Sobretot quan són sentiments que ens surten d'allà dintre com a trets de canó. El tema del perquè escrivim és un dels que més ens atabala a tots. Mai acabes de contestar-te la pregunta definitivament, i això fa que tornes a emborronar papers i més papers. Si els papers són com aquest poema teu, gairebé paga la pena no contestar-te mai l'esmentada qüestió...
Una forta abraçada!
... i molta salut!
FRANCESC -
és com dius[Ofensiu]ANEROL | 13-07-2007 | Valoració: 10
expresses el teus sentiments
Valoració mitja: 10
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
144704 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).