A recer del món

M'alegra poder compartir amb tu aquesta diada, senyal de l'esperit que ens uneix, d'un vincle creatiu i d'afecte.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Mariona, t´he descobert que aquest escrit es en un altre poema-compost que no he publicat encara. Però no diguis resssssss



muaaaaaaaaaaaaa

Pd. en el primer compost hi ha un altre poema teu, be ja ho saps.

Gràcies pels teus escrits fora d´RC. T´ho agraeixo de tot cor. Em baixat al mateix temps i veig que tu has tornat a pujar, cosa que em reconforta i em fa espetar un somriure ocult com esperant que tot es vagi posant al seu lloc, al seu bon lloc. Jo tambe he tornat però més tranquil, sense saturacions. Per aixó he decidit venir a veure´t. Per agrair-te les teves paraules i afirmar-te el que em vas dir en que et senties aprop meu potser per haber desembarcat al mateix temps encara que per raons diverses.

Estic content per que, ara que he decidit tornar par aqui, podre seguir llegin-te i gaudint dels teus escrits com una de les grans que és com jo et considero dins aquesta pàgina.

Una forta abraçada.

El poema no te´l comento.És a preferits des de fa molt temps i forma part d´un poema compost que ja has comentat.

Gràcies Mariona.

Joan.

No t'enfadis amb els trolls que fan la murga. A tu t'ha tocat risto i a mi cabrioles.
Són feliços molestant als que tenim la sort de ser estimats pels amics de RC, ja que sense els seus comentaris o lectures no serviria de res el que fem: Intentar salvar els mots de la nostra estimada llengua.
No t'havia comentat mai i ara, al comprovar que tornaven a atacar els nostres col·laboradors, m'he adonat que et tenia als nassos i no et veia.
Ets una gran escriptora, i t'ho dic sincerament, sense afalacs inútils ni per quedar be.
El teu vers és encisador i molt ben escrit. Ja voldria jo intentar acostar-me al teu estil.
Amb tota la poca traça que tinc he fet un vers senzill i irònic dedicat als que ens empaiten amb els seus "comentaris" mal nascuts. Es diu "L'auca de la impotència",
i li vaig enviar a rbonet perquè li'n poses dibuixets i ho ha fet. Ara estic intentant
(No sé gaire d'informàtica) acabar l'auca i publicar-la dedicada al gran dibuixant.
Ara sé que també escrius com a besllum. Ja et llegiré.

Una forta encaixada de JOANPG.

sóc la besllum, com pots veure. Tb pots anar a visitar-me, però allà no tinc massa bona nota, no tinc endoll. Suposo que no et despertaria interès, doncs no té ni massa comentaris, ni relats, ni bona nota.

:(

besllum/gypsy

si sóc una endollada, primera notícia. I francament, que els demés siguin maldestres és evident que no. Només cal que et passis per molts i molts autors que escriuen de meravella.
La nota, t'obsessiona. Això no és el col·le, o sí?

apa petons, i gràcies per llegir-me, si és que ho has fet...

però no la puntuació.

Salut.
onatge

gypsy, he llegit que has marxat una miqueta.
Espero que tornis. Jo ho faré, de fet sempre hi sóc una mica,.... llegin-te d'amagatotis :)
Fins aviat
gin

com aquest teu, que vas sentint com la pell s'esborrona a mida que el vas llegint. És com si alguna cosa dins nostre ens avisés que hi ha sentiments, pensaments i emocions que hem sentit en algun moment de forma molt semblant. Coincideixo plenament amb algun comentari respecte a que és el millor poema que t'he llegit. Aparentment senzill però només en la forma. El contingut és profund i els mots perfectament ubicats.
Una abraçada

amb lletres o sense

jsureda@xtec.cat

la poesia no t'abandonarà mai
fas bé de guardar-la per tu i prou

molta sort i endavant

"Hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa"

Nooooo! En dos dies m'he assabentat que Jimbielard deixa RC i ara tu.

Et trobarem a faltar, gypsy, tu sempre al peu del canó, pel què fes falta. Gràcies a tu molta gent s'ha enganxat a RC.

Espero que mentrestant reflexionis, maduris i tinguis temps per altres coses que tb són importants. La vida no s'acaba amb RC, hi ha vida a fora. RC només és un punt de trobada. Sempre seràs ben rebuda entre nosaltres, pq tu tb ens vares rebre bé.

Adéu, gypsy, cuida't molt i pren consciència del món on ets, que segur que la tens.

Molts petons!!!

:-)XXXXXXXxxxxxxXXXXXXxxxxxxXXXxXxXxx

has arribat a ser la primera, que sols una quimera ha pogut doblegar, no deixis mai de somiar, i si pots, fes-nos dels teus sentiments encara participar, en un demà, potser?

He gaudit la teva lectura i crec sense embuts que pot ser aquest el teu poema que més m'ha agradat.

I quant retornis veuràs, que aquestes paraules dites avui, semblaran dites tans sols ahir.

Fins aviat.

Una forta i gran abraçada.


Ferran

Mariona!
Em quede amb aquest vers teu, per demanar-te que t'ho repenses això de deixar RC, encara que siga temporalment.
Almenys no deixes mai d'escriure poemes tan bells com "A recer del món" i una vegada els hages escrit, no tens més remei que fer-nos partíceps...
Una forta abraçada!
FRANCESC

...o més ben dit, et conec només pel que escrius, per la meva manera d'interpretar aquest cúmul de sensacions que lligues meravellosament amb paraules, sensacions fetes vers, sentiments que són poesia. I en aquest "a recer del món" no et se dir si hi veig amor, malaltia o mort, o potser tot plegat, però en llegir-te, he sentit un crit que ressona en cada vers, i una tristesa continguda. I ara no sé si aquests sentiments els llegeixo, o sóc jo qui els sento.

Gràcies, gypsy, per les vegades que em pessigues l'anima, per la teva posesia que em fa sentir. Torna aviat, si us plau!

Una abraçada.

Toques un clàssic entre els clàssics: l'estreta relació entre l'amor i la mort. Amb uns punts d'erotisme i de melanconia.
Darrerament no segueixo massa aquesta web, i tenia la impressió que hi escrius menys. per això m'he alegrat de la retrobada.

Tens tota la raó del món. Què seria, de nosaltres, homos romanceris, sense la paraula, les converses, la literatura? Res.

Un 10 per conjugar adientment natura, temps i cos humà.

A vegades, quan veig tantes malifetes pels noticiaris, també m'envaixen unes ganes tremendes d'aïllar-me, d'extirpar-me de tot i de tots una estoneta i restar, (bonic titol), a recer del món.

estrofa és tot el poema
tot el poema que a mi m'arriba
directament del més enllà

aquesta

Ulls clucs respiren
el teu bes incert,
i alenen sencer
l'instant que mor,
es desdibuixa mentre
el temps s'escola
com un miratge
innocent.

no sé com llegir-la
o com vols que la llegeixi

si pots me l'expliques

moltes gràcies

...-i no em faces cas ja des del principi- són dos poemes ben diferenciats. Les sis primeres estrofes en conformen un; les quatre darreres un altre, que encara que potser el veges com continuació, apareixen idees noves ja més 'gypsyanes'. És -ja ho he dit abans- una interpretació personal. Així que pots ignorar-la. (I fes cas d'aquesta darrera frase).
Salut i rebolica, gitaneta!

Feia molt de temps que no et llegia, Gypsy, i no sóc de fer promeses, però després d'haver llegit això, potser ho faré més sovint...

Salutacions!


Sergi

Màgics i replens de sentiments aquest versos ,escrits amb tanta tendresa
com brollar del teu cor . Felicitats
Petons , i una forta abraçada . Antoni

dels teus poemes, cada cop més polits, tan nets i clars, tan austers si mirem l'estructura i la -falsa- facilitat del lèxic.
Entre la peremptòria avidesa dels instants irrefrenables i el desig de perpetuïtat, en efecte queda l'esforç dels mots , de la poesia . Què va ser primer, el mot o el poema?... jo crec que el llenguatge va néixer com una cançó, i per tant va ser ja en la seva gènesi una melodia. Afí al ritme, doncs. Per tant, a la poesia.
Els teus poemes són perfectes melodies.
Una abraçada,
franz

Ple de sentiments,
ple de vida,
ple de complicitat,
ple de tendresa.
Més que ple, curulll.

Captiva i esclava. Això no m'ha agradat.

Salut.
onatge