Cercador
a punt d'emprendre el vol
Un relat de: jaumesb- Compartir:
Calles
o em parles
amb llenguatges nous,
amb llenguatges pretèrits
de nina que s'ha fet gran,
de nina que encara és nina.
Somric
i em perdo
en el teu laberint
en la teva fugida
en el teu retrobament.
Cerques
l'agulla del paller,
l'estel de l'alba,
el camí
que et porta al cel.
Obres els ulls,
te'ls beso
i t'adones del tresor
que hi en el roi
dels teus llavis.
Els tanques,
em trobes,
et trobes
i em parles
com a mi m'agrada
tota tu
sense paraules,
tota tu lleugera
i a punt
d'emprendre el vol.
t'estim volant
Comentaris
-
sí que t'esperaré[Ofensiu]llu6na6 | 24-04-2006
m'agradarà llegir el poema que dius tens guardat (quan el trobis, esclar!)
Aquest que desrius és un vol privilegiat. Fas bé d'aprofitar-lo.
Quin paisatge més hermós que s'hi deu veure
des d'allí! -
El temps que vola...[Ofensiu]brideshead | 14-02-2006 | Valoració: 10
i et deixa veure el seu pas en les persones. La nina s'ha fet gran, però tu la segueixes estimant, potser ara "amb llenguatges nous, amb llenguatges pretèrits"... De manera diferent, però la seguiràs estimant...