A punt de marxar

A punt de marxar. Vaig estar a punt de marxar…

Després de molt temps ens vam retrobar. Coincidírem en un local al qual feia mesos que no hi anàvem. Casualitat o destí? El fet és que em vaig alegrar en veure't. Tu seguies sent el mateix noi intel·ligent, simpàtic, alt, afectuós. La música, la gent, tot ens destorbava i vam sortir a fora. Parada?: el teu cotxe. Jo sabia des d'un principi què buscaves. Et vaig confessar que no era un bon moment per a mi, i et vaig explicar algunes de les meves afliccions. No deixaves de repetir que sóc una noia jove, maca, intel·ligent, sensible...: impressionant. M'encantava que em diguessis aquestes coses. I malgrat que la meva mirada no es creuava amb la teva, vas quedar-te al meu costat; em vas abraçar, em vas eixugar les llàgrimes. Unes llàgrimes de tristor i alhora de ràbia per no tenir valor per fer-te un petó. Em posava molt nerviosa tenir-te tan a prop. Em vas voler besar i m'hi vaig negar. Vas tornar a demanar-me un petó, i no em vas donar temps que em negués una altra vegada; els teus llavis van tocar els meus, però vaig girar la cara. Vas tornar a insistir. Aquest cop, tremolant, no vaig poder aguantar-me més i els nostres llavis s'uniren per no parar de besar-nos. La passió ens va transportar al darrere. Encara escolto la teva respiració, trencada i cansada. Els teus ulls mirant-me amb desig. Les teves mans acariciant-me tendre i suaument. Jo, entre els teus braços. Em sentia protegida. Sentia que em senties. I sentia haver-m'ho pensat tant. Per uns instants em vaig oblidar de tot el món. Tu i jo sols entre carícies, mirades, petons... Per un moment no tenia als meus pensaments els seus petons; tu em vas ensenyar què és besar amb sentiment...

I vaig estar a punt de marxar...

(de fons: "Aquello que me diste", Alejandro Sanz)